Proximitat perceptiva i aprenentatge de vocals angleses i catalanes

Abstract

L’objectiu principal d’aquest projecte ha estat examinar en profunditat la proximitat perceptiva entre vocals catalanes i angleses introduint una metodologia millorada i avaluant el màxim de vocals i diftongs anglesos i catalans. L’estudi de la proximitat perceptiva entre llengües és el primer pas en tot estudi sobre adquisició del sistema fonològic. Un problema metodològic per resoldre, però, és la manera de mesurar la proximitat interlingüística. Aquest projecte ha avaluat dos tipus de tasques perceptives: la comparació directa entre estímuls vocàlics catalans i anglesos i la comparació indirecta entre estímuls no natius i representacions mentals dels sons natius. Per a dur a terme aquestes tasques s’han recollit dades de producció de parlants natius de català, a Catalunya, i de l’anglès, a Anglaterra. La selecció dels estímuls per a les tasques de similitud perceptiva s’ha fet mitjançant proves d’identificació i puntuació d’estímuls amb oients parlants natius de català i aprenents de l’anglès com a llengua estrangera. Conjuntament, els resultats de la preparació i de la implementació d’aquestes tasques representen l’estudi contrastiu i perceptiu de l’anglès i el català més complert fet fins ara, amb el major nombre de vocals i diftongs i mitjançant dues tasques de percepció complementàries i innovadores. Els resultats indiquen que algunes vocals angleses són consistentment assimilades a categories catalanes mentre que explorables en estudis posteriors. Metodològicament, proposem que els dos tipus de tasques poden servir propòsits diferents, essent una més adient com a tasca inicial i l’altre com a tasca a aplicar longitudinalment.