Centres de Recerca de Catalunya (CERCA)
L'ICAC és un centre de recerca públic en Arqueologia Clàssica creat per la Generalitat de Catalunya i la Universitat Rovira i Virgili, amb la participació del Consell Interuniversitari de Catalunya. Té com a finalitat la recerca, la formació avançada i la difusió de la civilització i cultura clàssiques. L'Institut desenvolupa la seva tasca a partir de la col·laboració i les sinergies amb les universitats i institucions de recerca de Catalunya que treballen en el mateix camp, amb l'objectiu d'esdevenir un referent científic internacional en aquest àmbit. Com a centre de recerca ha establert línies i programes d'investigació a desenvolupar i es dotarà de personal investigador.El seu àmbit de coneixement és l'Arqueologia Clàssica en un sentit ampli, tant des d'una perspectiva geogràfica (l'arc mediterrani i l'entorn on es van desenvolupar les cultures clàssiques) com cronològica (comprenent les civilitzacions grega i romana, i els altres pobles relacionats directament amb aquestes).
Si sou autor/a d’algun document elaborat en l’àmbit de l'Institut Català d’Arqueologia Clàssica i voleu publicar-lo a RECERCAT, contacteu amb recercat@icac.cat
Ciència oberta [26]
Continguts institucionals [36]
GIAP. Grup d’Investigació en Arqueologia del Paisatge [331]
Igualtat [10]
Patrimoni en 3D [1]
En 2010 los trabajos se centraron en la elaboración de la memoria final de las excavaciones de la Casa de Ariadna y su entorno, y en prospectar con geo-radar el cercano macellum. Tras estudiar y ordenar los resultados de ...
The cultivation and uses of Vitis vinifera L. (grapevine) during the Roman period are known from both ancient sources and archaeobotany, in which various methods have been used to distinguish between wild and domesticated ...
En este trabajo se presenta un análisis formal y una propuesta de catalogación de los treinta y dos zócalos y las dos coronas procedentes de la ciudad de Tarraco. Ambos elementos forman parte del pedestal tripartito ...
La reciente campaña de investigaciones en la Via degli Augustali en Pompeya han permitido extraer información de la taberna 25, la taberna 29, y la acera norte de la propia Via, completándose así el conocimiento sobre la ...
This study will examine the marble sculpture portrait of an unidentified Roman matron from Chersonesos Taurica through an interdisciplinary approach. Identifying Roman portraits, especially those found in remote provinces ...
The exploitation and consumption of oysters in the Roman world are commonly associated with urban and elite contexts, while evidence from rural settlements remains comparatively limited, particularly for Late Antiquity. ...
Testimonios materiales privilegiados del acelerado proceso de embellecimiento de las ciudades romanas a partir del año 20 de nuestra era, así como de su temprana decadencia a finales del siglo II, los fragmentos de estatuaria ...
El proyecto ArqueoEscena, impulsado por la Unidad de Transferencia e Impacto Social del Institut Català d’Arqueologia Clàssica (ICAC), en colaboración con la Cia. Routart, es una iniciativa experimental dirigida a explorar ...
Desde una perspectiva ceramológica aún resulta complejo matizar el papel económico que jugó el territorio costero de Argelia en la Antigüedad. A pesar de contar con numerosas y relevantes ciudades, sólo es posible relacionar ...
The earliest documentation of hundreds of ancient settlements in South Asia, including some of the most famous and significant sites, lies in largely unacknowledged subaltern hands. Operating during the British colonial ...
Presentamos un estudio epigráfico exhaustivo de las ánforas recuperadas en el pecio romano tardío de Ses Fontanelles (Mallorca). Se analizan las inscripciones pintadas en ánforas de salsas de pescado y aceite, identificando ...
This study investigates cattle feeding strategies at the Late Iron Age rural establishment of Mas Castellar de Pontós (Empordà plain, northeastern Iberian Peninsula), a key agricultural and commercial centre linked to the ...
The end of the 3rd century AD in the Western Roman Empire was characterized by social, economic, and demographic changes. The economic and political shifts experienced by the inhabitants of the aristocratic residence of ...
Throughout the Aegean, the Late Bronze Age (LBA) to the Early Iron Age (EIA) has been characterised as a period of societal change. After the collapse of palatial economies in the south (c.1200 BC), Greece entered a phase ...
The Hestia project is a transdisciplinary study of the configuration of geographic space in Herodotus’ Histories. Classics, Geography and Archaeological Computing collaborate in an analysis of the geographic concepts that ...
This is a case study of the configuration of space in the Greek world, based on a combination of iconographical and textual sources: a small corpus of Attic vases in which an altar is depicted with an inscription written ...
An important function of the iconography of vases in Magna Graecia in the 4th c. BC is the symbolic construction of the space of death, and particularly of the transit from life to death. The key element in the elaboration ...
An overview of the organization of space in the Sicilian city of Himera offers an exceptionally interesting case study, with both characteristic and singular features within a wider colonial Greek context. The main aspects ...
Given the scarcity of sources on the ancient city of Atrax in Thessaly, the determination of its territory calls for a combination of the results obtained from archaeological survey and the spatial representation model ...
90 - Archaeology. Prehistory (225)
Tarragona (Catalunya) -- Arqueologia romana (16)
Arquitectura militar -- Mediterrània, Regió (14)
Arquitectura púnica -- Mediterrània, Regió (14)
Mediterrània, Regió -- Arqueologia (14)
Arquitectura fenícia -- Mediterrània, Regió (13)
Espai -- Filosofia -- Grècia -- Congressos (9)
Tarragona (Catalunya) -- Arqueologia (8)
