Usos lingüístics d'una comunitat educativa plurilingüe

Abstract

Ens proposem estudiar i analitzar l'efecte que ha tingut, en el marc d'un microestudi fet amb un grup d'alumnes de 4t d'ESO, la discriminació positiva envers l'ús del català, discriminació que ha estat regulada jurídicament des de l'any 1983 amb la Llei de normalització lingüística, la Llei de política lingüística de 1998 i la Llei d'Educació de Catalunya. La vila de Palafrugell ha estat sotmesa a freqüents onades migratòries des dels anys cinquanta del segle passat. Aquest mestissatge poblacional queda reflectit en els centres educatius, sobretot des de la darrera onada procedent fonamentalment de Marroc, Amèrica del Sud i països centreeuropeus. Aproximadament una quarta part de la població és estrangera oficialment; tot amb tot, els fills dels estrangers, nascuts a Catalunya, i, per tant, nacionalitzats catalans, segueixen patrons culturals familiars.

Nos proponemos estudiar y analizar el efecto que ha tenido, en el marco de un microestudio hecho con un grupo de alumnos de 4º de ESO, la discriminación positiva hacia el uso del catalán, discriminación que ha sido regulada jurídicamente desde el año 1983 con la Ley de normalización lingüística, la Ley de política lingüística de 1998 y la Ley de Educación de Cataluña. La villa de Palafrugell ha sido sometida a frecuentes oleadas migratorias desde los años cincuenta del siglo pasado. Este mestizaje poblacional queda reflejado en los centros educativos, sobre todo desde la última oleada procedente fundamentalmente de Marruecos, América del Sur y países centroeuropeos. Aproximadamente una cuarta parte de la población es extranjera oficialmente; a pesar de todo, los hijos de los extranjeros, nacidos en Cataluña, y, por tanto, nacionalizados catalanes, siguen patrones culturales familiares.

Bachelor thesis for the Catalan Language and Literature program on Catalan Philology.