Els corrents de la multitud :La representació de les multituds en la narrativa de Narcís Oller

Abstract

Walter Benjamin crida l'atenció sobre el paper del tema de la multitud en l'articulació del discurs literari sobre la ciutat durant el segle XIX. La nova consciència urbana, clau de volta de la modernitat, s'estructura a través d'una dialèctica conflictiva entre la possibilitat de llibertat que ofereix l'anonimat i la dificultat de singularització de l'individu. Al mateix temps, la ciutat física apareix com un espai de projecció i exhibició de les aspiracions de la burgesia emergent. Si, en un començament, San Petersburg i, sobretot, Londres i París, s'erigeixen com a paradigmes de la modernitat - de la mà de Gógol, Dostoievski, Poe, Dickens, Baudelaire, Balzac, Zola, etc. -, Barcelona no es quedarà al marge d'aquesta tendència i, en el terreny de la literatura, la figura de Narcís Oller és clau per entendre aquesta operació ideològica.

Walter Benjamin llama la atención sobre el papel del tema de la multitud en la articulación del discurso literario sobre la ciudad durante el siglo XIX. La nueva conciencia urbana, clave de bóveda de la modernidad, se estructura a través de una dialéctica conflictiva entre la posibilidad de libertad que ofrece el anonimato y la dificultad de singularización del individuo. Al mismo tiempo, la ciudad física aparece como un espacio de proyección y exhibición de las aspiraciones de la burguesía emergente. Si, en un comienzo, San Petersburgo y, sobre todo, Londres y París, se erigen como paradigmas de la modernidad - de la mano de Gógol, Dostoyevski, Poe, Dickens, Baudelaire, Balzac, Zola, etc. -, Barcelona no se quedará al margen de esta tendencia y, en el terreno de la literatura, la figura de Narcís Oller es clave para entender esta operación ideológica.

Walter Benjamin draws attention to the role of the subject of many in the organization of literary discourse over the city during the nineteenth century. The new consciousness urban keystone of modern, structured through a dialectical conflict between the possibility of freedom offered by anonymity and the difficulty of singularization of the individual. At the same time, the city appears as a physical space of projection and display of the aspirations of the emerging bourgeoisie. If, at first, St. Petersburg, and especially London and Paris stand as paradigms of modernity - in the hands of Gogol, Dostoevsky, Poe, Dickens, Baudelaire, Balzac, Zola, etc. - Barcelona will not be left out of this trend in the field of literature, the figure Oller is key to understanding this ideological operation.