dc.contributor |
Universitat Politècnica de Catalunya. Departament de Projectes Arquitectònics |
dc.contributor |
Bellmunt Chiva, Jorge |
dc.contributor |
Franquesa Sànchez, Jordi |
dc.contributor |
Ferrer Forés, Jaime Jose |
dc.contributor |
Redondo Domínguez, Ernesto |
dc.contributor.author |
Pérez Cuello, David |
dc.coverage.spatial |
east=2.0207977294921875; north=41.37989995715391; name=08690 Santa Coloma de Cervelló, Barcelona, Espanya |
dc.date |
2016-09-08 |
dc.identifier.uri |
http://hdl.handle.net/2117/111126 |
dc.language.iso |
cat |
dc.publisher |
Universitat Politècnica de Catalunya |
dc.rights |
info:eu-repo/semantics/openAccess |
dc.subject |
Parcs fluvials -- Catalunya -- LLobregat |
dc.subject |
Ordenació del territori -- Llobregat (Catalunya : Curs d'aigua) |
dc.subject |
Arquitectura del paisatge -- Llobregat (Catalunya : Curs d'aigua) |
dc.subject |
Llobregat (Catalunya : Curs d'aigua) |
dc.subject |
Parc Riu Llobregat |
dc.title |
Passejant pel Llobregat. Passat, present i futur dels camins del tram final del riu Llobregat |
dc.type |
info:eu-repo/semantics/bachelorThesis |
dc.description.abstract |
Qualificació obtinguda: 9 |
dc.description.abstract |
El tram final del riu Llobregat, que es troba a 10 min del centre de Barcelona, es tracta de una zona agrícola amb una gran tradició hort-fructícola, que durant segles ha sigut el principal subministrador de fruites i verdures a la ciutat de Barcelona.
Aquest territori i el riu, ha sigut sempre el motor econòmic de molta gent, tant en agricultura com en fàbriques en funcionament gràcies al riu.
Un dels principals elements que caracteritzen la vall baixa i el delta és la seva xarxa de camins, configurant el territori en parcel·les, o parcel·les que configuren els camins, ja que no s’entenen uns sense les altres.
L’objecte d’estudi que veurem, tracta sobre aquesta xarxa de camins, que històricament han donat exclusivament accés a les hortes de Barcelona, però que actualment aquests estan veien una transformació d’usos, degut al pas del temps i les necessitats de la població, que ara es barregen en un mateix lloc, per resoldre la necessitat d’espais lliure i natural de les ciutats que el confinen. També afegir que antigament la llera del riu havia tingut multitud d’activitats, que van desaparèixer a causa del deteriorament de la zona, convertint-se pràcticament en una abocador.
Ara trobem una xarxa de camins que ha de conviure amb diferents activitats, un repte a resoldre per continuar mantenint l’activitat en aquests territori, on han d’aprendre a conviure, ja que l’agricultura que actualment està en declivi, necessita d’altres activitats per sobreviure, i a l’inrevés, aquest territori natural sense l’agricultura no prosperarà degut a les pressions urbanístiques de les poblacions. |