Aquest projecte tracta sobre el disseny i desenvolupament d’una màquina capaç de transformar de nou el plàstic residual que es genera de qualsevol impressió 3D de tecnologia FDM* en fil i bobinar-lo per poder ser utilitzat de nou com a consumible. El projecte ha estat impulsat per l’empresa TIMIPRINT, dedicada a la realització de treballs per encàrrec en aquesta tecnologia i que degut a aquesta activitat, ha hagut de llençar o emmagatzemar gran quantitat d’aquest rebuig que, o no es pot reciclar o, si es pot, que no sempre segons el material utilitzat, presenta un procés lent i que no reporta un benefici econòmic directe. A partir d’aquesta problemàtica presentada pel client s’han desenvolupat les bases sobre les que treballar en aquest treball, realitzant un briefing a partir dels requeriments del client, de les investigacions prèvies per conèixer l’estat de l’art i de la tècnica i categoritzant els objectius segons la seva importància. Així doncs, s’ha concretat que la màquina a dissenyar ha de ser compacta, que tingui un mòdul de trituració per transformar els diferents suports, llits, peces a mig acabar o peces mal impreses en trossos de plàstic de mesura similar, un espai per emmagatzemar aquest plàstic triturat i per guanyar en espai fins que s’aconseguia el plàstic necessari per continuar el procés, un mòdul d’extrusió que transformi aquest plàstic en fil i un mòdul de bobinatge que no només enrotlli aquest plàstic si no que ho faci de manera ordenada i eficaç per col·locar-la directament de nou a la impressora. S’han anat desenvolupant diferents conceptes previs fins arribar als dissenys finals. Inicialment, els mòduls de trituració, extrusió i bobinatge van ser els primers en dissenyar-se, i quan van agafar les primeres formes, es va començar a desenvolupar una estructura que pogués subjectar tots els components de la manera més compacta possible. A mesura que s’arribaven als dissenys finals, recolzats en tot moment per un càlculs teòrics que definien moltes parts imprescindibles dels mòduls, i es definien elements com motors o sistemes d’interacció, es va començar també a desenvolupar els sistemes de transmissió de potència, gestió electrònica i alimentació elèctrica, en paral·lel també amb el disseny estètic de l’exterior de la màquina i la seva imatge gràfica. [Intercanviar, Baixar-lo un paràgraf] Un cop s’ha obtingut una proposta final de disseny, s’han decidit els materials amb els quals es faran cada una de les peces de la màquina i a continuació s’ha redactat un llistat de components amb les seves característiques tècniques: Dimensions, material i procés de fabricació. Amb això definit, s’ha realitzat un estudi de resistència per comprovar que l’estructura es suficientment robusta com per suportat tot el conjunt de peces. Amb aquest estudi es va acabar de detallar les últimes modificacions de l’estructura. [Intercanviar, Pujar-lo un paràgraf] Paral·lelament al desenvolupament teòric de la proposta, i abans de realitzar una maqueta de la màquina, s’ha experimentat amb un molinet de cafè i amb una picadora de gel per estudiar si aquests dos sistemes podien servir per la màquina. Amb aquest llistat, s’ha calculat el pressupost per saber que costaria fabricar aquesta màquina per saber la seva viabilitat econòmica i conèixer el punt mort amb el qual s’esbrina el número de màquines necessàries per assolir beneficis en una possible venta i també el número de bobines a fer per a que l’usuari recuperi la inversió.. Per finalitzar, s’ha fet un estudi de l’impacte ambiental i el cicle de vida de la màquina i s’han extret unes conclusions del projecte juntament amb unes propostes de millora futures. *Modelat per deposició fossa, és a dir, les impressions que utilitzen una bobina de fil de plàstic que, mitjançant una petita extrusora, el depositen per capes fins formar la peça.