A partir d'una lectura foucaultiana del neoliberalisme centrada en el principi de competència, el capital humà i l'homo oeconomicus empresari de si mateix, aquest treball té per objectiu explicar que existeix una relació entre la racionalitat neoliberal i el coaching. Com a tècnica de subjectivació, el coaching (trans)forma l'ethos dels càrrecs directius, empleats i aturats per fer emocionalment acceptable la racionalitat neoliberal en l'entorn laboral de la hipermodernitat.

A partir de una lectura foucaultiana del neoliberalismo centrada en el principio de competencia, el capital humano y el homo oeconomicus empresario de si mismo, este trabajo tiene por objectivo explicar que existe una relación entre la racionalidad neoliberal y el coaching. Como técnica de subjetivación, el coaching (trans)forma el ethos de los cargos directivos, empleados y parados para hacer emocionalmente aceptable la racionalidad neoliberal en el entorno laboral de la hipermodernidad.

From a Foucaultian reading of neoliberalism centered on the principle of competition, human capital and self-entrepreneur "homo oeconomicus", this paper aims to explain that there is a relationship between neoliberal rationality and coaching. As a technique of subjectivation, coaching (trans)forms the ethos of managerial positions, employees and unemployed to make emotionally acceptable neoliberal rationality in the work environment of hypermodernity.