A synthesis of convergent reflections, tensions and silences in linking gender and global environmental change research

Abstract

This synthesis article joins the authors of the special issue "Gender perspectives in resilience, vulnerability and adaptation to global environmental change" in a common reflective dialogue about the main contributions of their papers. In sum, here we reflect on links between gender and feminist approaches to research in adaptation and resilience in global environmental change (GEC). The main theoretical contributions of this special issue are threefold: emphasizing the relevance of power relations in feminist political ecology, bringing the livelihood and intersectionality approaches into GEC, and linking resilience theories and critical feminist research. Empirical insights on key debates in GEC studies are also highlighted from the nine cases analysed, from Europe, the Americas, Asia, Africa and the Pacific. Further, the special issue also contributes to broaden the gender approach in adaptation to GEC by incorporating research sites in the Global North alongside sites from the Global South. This paper examines and compares the main approaches adopted (e.g. qualitative or mixed methods) and the methodological challenges that derive from intersectional perspectives. Finally, key messages for policy agendas and further research are drawn from the common reflection.

Este artículo de síntesis une a los autores del número especial "Gender perspectives in resilience, vulnerability and adaptation to global environmental change" en un diálogo reflexivo común sobre las principales contribuciones de sus documentos. En resumen, aquí reflexionamos sobre los vínculos entre los enfoques feministas y de género a la investigación en adaptación y resiliencia en el cambio ambiental global (GEC). Las principales contribuciones teóricas de este número especial son tres: enfatizar la relevancia de las relaciones de poder en la ecología política feminista, incorporar los enfoques de medios de subsistencia e interseccionalidad al GEC y vincular las teorías de la resiliencia y la investigación feminista crítica. También se destacan las ideas empíricas sobre los debates clave en los estudios de GEC de los nueve casos analizados, de Europa, América, Asia, África y el Pacífico. Además, el número especial también contribuye a ampliar el enfoque de género en la adaptación a GEC mediante la incorporación de sitios de investigación en el Norte Global junto a sitios del Sur Global. Este documento examina y compara los principales enfoques adoptados (por ejemplo, los métodos cualitativos o mixtos) y los desafíos metodológicos que se derivan de las perspectivas interseccionales. Finalmente, los mensajes clave para las agendas políticas y la investigación adicional se extraen de la reflexión común.

Aquest article de síntesi uneix els autors del número especial "Gender perspectives in resilience, vulnerability and adaptation to global environmental change" en un diàleg reflexiu comú sobre les principals contribucions dels seus documents. En resum, aquí reflexionem sobre els vincles entre els enfocaments feministes i de gènere a la investigació en adaptació i resiliència en el canvi ambiental global (GEC). Les principals contribucions teòriques d'aquest número especial són tres: emfatitzar la rellevància de les relacions de poder en l'ecologia política feminista, incorporar els enfocaments de mitjans de subsistència i interseccionalitat al GEC i vincular les teories de la resiliència i la investigació feminista crítica. També es destaquen les idees empíriques sobre els debats clau en els estudis de GEC dels nou casos analitzats, d'Europa, Amèrica, Àsia, Àfrica i el Pacífic. A més, el número especial també contribueix a ampliar l'enfocament de gènere en l'adaptació a GEC mitjançant la incorporació de llocs d'investigació al Nord Global al costat de llocs del Sud Global. Aquest document examina i compara els principals enfocaments adoptats (per exemple, els mètodes qualitatius o mixtos) i els desafiaments metodològics que es deriven de les perspectives interseccionals. Finalment, els missatges clau per a les agendes polítiques i la investigació addicional s'extreuen de la reflexió comuna.