Els objectius principals del present projecte són el disseny i fabricació d’un sistema de plataformes, lleuger i econòmicament assequible pel pressupost de l’equip Racing ETSEIB, per poder col·locar un vehicle Formula Student totalment horitzontal. Abans de decidir el disseny definitiu del sistema, es va pensar, amb diferents materials que tinguessin unes propietats físiques adequades per resistir els esforços a què es veurien sotmesos a la realitat, fossin fàcilment mecanitzables i soldables entre ells i que el seu cost fos assequible per al pressupost disponible. Es va considerar fer tot el projecte amb acer inoxidable i alumini, i serà just abans de la fabricació de l’objecte, quan es durà a terme la tria final. Acte seguit, es va començar pensant en el disseny, el qual optimitzés la quantitat de material utilitzat i per tant el preu i el pes del sistema. Es va arribar a la conclusió que una bona solució seria un sistema de quatre planxes, una per a cada roda del vehicle, que permetessin salvar inclinacions del terra, gràcies a les articulacions, de bola, que tenen a cada peu, i al sistema de rosques, que permeten ajustar l’altura de la planxa. Amb tres cames per planxa, les mínimes necessàries per orientar un pla, i l’ajuda d’un làser rotatori, el qual projecte un pla totalment horitzontal, podent-lo agafar de referència de cara a col·locar les planxes planes, es pot aconseguir l’objectiu de posar les quatre planxes horitzontals, per tal de que puguin ser usades per posar-li el vehicle a sobre, i així, dur a terme l’equilibratge de les seves suspensions. Per tal de poder dur a terme el dimensionament i la comprovació de que les diferents peces dissenyades o utilitzades resisteixen els diferents esforços aplicats, s’ha fet un estudi amb ANSYS, per dimensionar les planxes, i amb uns càlculs manuals ha estat suficient per comprovar que el gruix elegit, per tal de donar suficient estabilitat al sistema, dels espàrrecs de les cames aguantava la força aplicada a sobre de cada rosca. Dins d’aquest àmbit, la premissa més important, a més que les tensions que apareguessin fossin inferiors al del límit elàstic, després d’haver aplicat un coeficient de seguretat, és que el sistema deformi menys d’un mil·límetre, degut al gran nivell de precisió que es cerca en l’equilibratge de suspensions. El cost final de cada solució seria de 4855.33 € amb alumini i de 4803.33 € amb acer inoxidable.