The arrest, trial, and execution of the anarchist activist Salvador Puig Antich in 1974 were some of the most crucial events in the final years of general Franco's regime. These facts gave rise to an enormous political mobilisation both in Catalonia and in Europe, and turned Puig Antich into a symbol of anti- Franco resistance within Catalan democratic culture. At the same time, due to both this symbolic status and the traumatic nature of the events, as well as the manifest injustice with which they concluded, the Puig Antich case has been the object of regular commemoration in the media and in diverse forms of cultural production. This makes it particularly interesting for an analysis of the uses of the past in Catalan culture.

La detenció, el judici i l'execució de l'activista anarquista Salvador Puig Antich el 1974 van ser uns esdeveniments crucials en els anys finals del règim franquista. Aquests fets van donar lloc a una enorme mobilització política a Catalunya i Europa, i van convertir Puig Antich en un símbol de la resistència antifranquista dins de la cultura democràtica catalana. Alhora, tant per aquest estatus simbòlic com per la naturalesa traumàtica dels esdeveniments i la manca de resolució de la manifesta injustícia judicial amb què van concloure, el cas Puig Antich ha estat objecte de commemoració periòdica als mitjans de comunicació i en diverses formes de producció cultural. Això el fa particularment interessant per a una anàlisi dels usos del passat en la cultura catalana contemporània.