Aquest treball de final de grau estudia la viabilitat del procés de transformació del model d’impressora BCN 3D+ en un sistema de fabricació additiva capaç de funcionar ininterrompudament mitjançant una cinta transportadora en substitut del plat d’impressió, la qual conduirà les peces finalitzades en un recipient d’emmagatzematge . La metodologia emprada en tot el treball es basa en el mètode d’assaig i error, havent fet prèviament un estudi per conèixer en profunditat el sector treballat i així comprendre els problemes habituals i minimitzar el nombre de proves a realitzar. El treball, que busca que la màxima quantitat de peces que el conformi siguin impreses en 3D, analitza les parts del sistema, els petits mecanismes utilitzats i el seu funcionament. A més a més, contempla la part informàtica que permet a la impressora començar una peça nova en acabar l’anterior i estudia el pressupost total del estudi, havent tingut en compte la reparació que s’ha hagut de fer a la màquina original. El treball també conté l’explicació del procés de reparació de la BCN 3D+, analitzant i resolent els problemes sorgits i un petit estudi mediambiental sobre el PLA. El resultat del projecte és un sistema capaç de produir de forma continuada el conjunt de peces desitjat, sense haver d’intervenir durant el procés.