Avui en dia la indústria creix a passos agegantats moguts per la constant competitivitat i la màxima formació dels professionals que hi treballen. La fabricació de peces mitjançant l’arrancament de material, tot i ser de les tecnologies més antigues emprades en produccions a gran escala, està en constant evolució. La millora de la tècnica i la tecnologia ha permès que amb les màquines de fresar es puguin arribar a aconseguir acabaments superficials notables. Actualment, l’objectiu que es marquen les empreses que es dediquen al sector no és només reduir la rugositat, si no que cada cop més es desitja controlar-la per aprofitar la funcionalitat de la textura o per decidir quins paràmetres es podem modificar per augmentar la productivitat sense perdre qualitat en la peça final. El present projecte pretén identificar com afecten alguns paràmetres implicats en el mecanitzat de fresa esfèrica són més influents per a l’acabament superficial i de quina manera ho fan. Degut a que els estudis es realitzaran fonamentalment basats en simulacions es podrà controlar de forma ideal l’aplicació de cada paràmetre de una manera difícil de concebre en el món físic. Això permetrà aïllar els paràmetres per identificar els seus efectes de manera individual fent d’aquest treball un estudi d’interès per oferir extreure conclusions fonamentades. A més el procés serà més econòmic i respectuós amb el medi ambient que si es realitzés un estudi semblant en que els experiments es portessin a terme amb mecanitzats reals. El nucli del treball presenta quatre grans blocs. El primer contextualitza i proporciona un coneixement sobre el mecanitzat mitjançant fresa esfèrica. Aquest punt és necessari per a poder entendre els raonaments i regles que s’apliquen als blocs posteriors. El següent bloc tracta del perfeccionament i ampliació de la versió del programa SimEsferica heretat dels anteriors alumnes que han participat en aquesta recerca i de la creació d’un subprograma de visualització de resultats que resulta molt útil per a fer una ràpida comprovació de que la simulació és vàlida. El tercer bloc parla de la introducció a una següent versió del programa i l’estructura que aquest podria prendre. Aquesta proposta es fonamenta en l’experiència de les versions anteriors i pretén donar resposta a punts que a dia d’avui limiten la expansió del programa i la incorporació de noves funcionalitats. Per acabar l’últim bloc explica les premisses que s’han seguit per a dur a terme les simulacions realitzades així com analitza els resultats que se n’han obtingut i s’extreuen conclusions sobre el comportament de la rugositat en funció de cada paràmetre estudiat. Els darrers apartats exposen els costos del projecte, l’impacte ambiental d’aquest i les conclusions que s’extreuen de tot el conjunt del treball. Els principals resultats d’aquest treball són l’obtenció d’un programa funcional, ampliat i més òptim quant a recursos de temps i memòria requerits, alhora que permet previsualitzar el resultat per detectar possibles errors abans de realitzar els informes. També s’ha aconseguit la descripció detallada d’una nova versió del programa. Gracies a les rondes de simulació que s’han realitzat, s’han pogut extreure conclusions que permeten caracteritzar satisfactòriament les tendències de la rugositat depenent de cada factor estudiat. Tot això reduint costos, energia i material respecte un hipotètic estudi empíric del que se’n poguessin extreure conclusions anàlogues.