Resulta estrany veure morir un edifici, ja que mai ha tingut vida, o potser sí? Si més no, certa funcionalitat o utilitat. Doncs és aquesta pèrdua la que ens ha portat a observar com la masia, abans font de riquesa i emblema del paisatge rural , és ara, deshabitada i decadent. La falta d’usuaris fa que el manteniment sigui nul i a la llarga comporti la ruïna. Ja fa temps que s’estudia aquest fet, la mirada cap a un passat joiós, sovint mitificat, ha donat lloc a multitud d’estudis per entendre com realment havien estat, com son ara, i, com evolucionaran el dia de demà. La nostra tria ha estat l’ Hostal de la Grossa, situada entre Calders, Moià i Avinyó. No va ser fàcil doncs el Moianés n’és ple de masos, masies i cases pairals... Però l’Hostal era accessible, deshabitat, prop de casa, a peu de carretera, perfecte per poder-lo observar, dibuixar i intentar esbrinar la seva evolució i el seu estat el dia d’avui. Uns amics ens permeten entrar-hi lliurement, quan i com vulguem. Aprofitarem la línia d’intensificació que hem estudiat, Edificació, per posar en pràctica tot allò que hem après. Decidim aixecar-ne els plànols, ja que no existeixen. Detallats, mostrant les seves singularitats i imperfeccions. Analitzar els sistemes constructius, els materials que els formen, el seu estat , les diferents patologies. Per tal de conèixer la seva evolució històrica, haurem de visitar les biblioteques i arxius de la comarca, a més, parlar amb els propietaris i amb tota aquella gent que de forma desinteressada duen anys admirant i estudiant les masies, de les qual en tenim molt que aprendre.