dc.contributor |
Universitat Politècnica de Catalunya. Departament de Mecànica de Fluids |
dc.contributor |
Guardo Zabaleta, Alfredo de Jesús |
dc.contributor.author |
Pino Estañol, Miquel |
dc.date |
2019-05-27 |
dc.identifier.citation |
PRISMA-137041 |
dc.identifier.uri |
http://hdl.handle.net/2117/176072 |
dc.language.iso |
spa |
dc.publisher |
Universitat Politècnica de Catalunya |
dc.rights |
Attribution-NonCommercial-NoDerivs 3.0 Spain |
dc.rights |
info:eu-repo/semantics/openAccess |
dc.rights |
http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/ |
dc.subject |
Àrees temàtiques de la UPC::Enginyeria mecànica |
dc.subject |
Aerodynamics |
dc.subject |
aerodinámica |
dc.subject |
sustentación |
dc.subject |
arrastre |
dc.subject |
Aerodinàmica |
dc.subject |
Vehicles -- Aerodinàmica |
dc.title |
Efecto del ángulo de ataque del aire en los coeficientes aerodinámicos de un alerón |
dc.type |
info:eu-repo/semantics/bachelorThesis |
dc.description.abstract |
L’objectiu principal d’aquest treball és avaluar les forces aerodinàmiques generades en el perfil d’ala en funció de l’angle d’atac i contrastar els resultats mitjançant experimentació i simulació.El contingut d’aquest TFG es centra principalment en l’anàlisi de les forces generades sobre un perfil aerodinàmic normalitzat en funció de l’angle d’atac i la velocitat de l’aire. Per obtenir els resultats pertinents, s’han utilitzat dos mètodes diferents. En primer lloc, s’analitzen les forces del perfil des de un punt de vista experimental mitjançant el túnel de vent. En segon lloc, s’obtenen les forces del perfil mitjançant simulació computacional de fluids. Una vegada s’ha realitzat correctament amb els dos mètodes de obtenció de forces, s’han comparat per veure les diferencia entre els dos.També pots trobar tota la teoria relacionada amb la capa límit, les forces aerodinàmiques i el seus respectius coeficients, així com la diferencia entre els túnels de vent i els models de turbulència que es poden utilitzar en simulació.Els resultats d’aquest treball mostren que, tot i que la complexitat del problema es elevada, les dades obtingudes mitjançant la simulació son semblants a les de la experimentació. A major angle d’atac , major es el despreniment de capa límit y es en aquesta situació on apareix més error entre els dos mètodes. Tot i així, el comportament dels resultats obtinguts pels dos mètodes traça un núvol de punts que deriva a una funció similar.A mode de conclusió es pot afirmar que els dos mètodes han servit per contrastar que a mesura que s’incrementa l’angle d’atac la component de arrossegament de la força es va incrementant fins arribar a un màxim justament a l’angle recte mentre que la component de sustentació de la força comença a entrar en pèrdua en aproximadament un angle de 60 graus. També es pot dir que el model de turbulència utilitzat ha sigut el correcte per l’anàlisi de aquest perfil degut a una bona relació entre el cost de computació i la precisió dels resultats. |