Surrealisme i marxisme a Catalunya (1923-1932)

Abstract

Al llarg del primer terç del segle XX, l'expansió del sector de serveis i del catalanisme polític va afavorir a Catalunya la configuració d'un sector intel·lectual i professional procedent de les classes mitjanes urbanes i de la pagesia. Així, en el context de la transició de la Dictadura de Primo de Rivera a la Segona República, un reduït sector de joves separatistes catalans se serviren del comunisme i del surrealisme com a plataformes de projecció social i política superadores de l'estètica i de la praxi noucentista del regionalisme català.

All through the first third of the Twentieth century, the expansion of the service sector and of the political catalanism favoured in Catalonia the configuration of an intelectual-professional sector coming from the urban middle classes and the peasentry. In this way and in the context of the transition from Primo de Rivera's dictatorship to the Second Republic, a reduced group of young Catalan separatists made use of communism and surrealism as plataforms for a social and political projection which excelled the noucentista esthetic and the praxis of the Catalan regionalism.