Writing as a technology of the self in Kierkegaard and Foucault

Abstract

Writing is a very important means by which we can work on ourselves. Yet as a "technology of the self" writing has changed substantially at different times during European history. This essay sketches some of the crucial characteristics of wriring as a technology of the self for Plato's contemporaries, for the early church fathers, and then for Peter Abelard. The changes exemplified in the confessional writing of Abelard became the platform for writing as a technology of the self in European modernism. The characteristics of modernist writing as a technology of the self are examined in some detail in the work of Kierkegaard, particularly with respect to his aesthetic writings and his use of multiple narrative voices.Kierkegaard's uses of writing are compared and contrasted with those of Baudelaire and Foucault.

Escriure és un important mitjà amb el qual podem actuar sobre nosaltres mateixos. Tanmateix, com a "tecnologia del jo", l'escriptura ha canviat substancialment en el temps durant la història europea. Aquest assaig esbossa algunes de les característiques més rellevants de l'escriptura com a tecnologia del jo per als contemporanis de Plató, per als primers pares de l'església i per a Pere Abelard. Els canvis exemplificats en l'escriptura confessional d'Abelard varen esdevenir la plataforma per a l'escriptura com una tecnologia del jo en la modernitat europea. Les característiques de l'escriprura de la modernirat en tant que tecnologia del jo són examinades arnb cert detall en l'obra de Kierkegaard, parricularment en rclació amb els seus escrits estètics i el seu us de múltiples veus narratives. Els usos Kierkegaardians dc l'escriptura són comparats i contrastats amb els de Baudelaire i Foucault.