L'Eix Mediterrani : entre les dinàmiques locals i la perspectiva megaregional

Abstract

L'article analitza la dinàmica de relacions de l'Eix Mediterrani en el marc més ampli del debat sobre el concepte de megaregions, desenvolupat per autors com Kenichi Ohmae, Richard Florida i altres. La primera part recull noves evidències dels vincles geoeconòmics que uneixen els territoris de l'Eix Mediterrani, amb una referència especial al País Valencià i Catalunya, per al període 1975-2008, a partir d'una nova lectura d'alguns treballs coneguts sobre estructures territorials a Espanya. En segon lloc, s'hi presenten algunes de les principals aportacions referides a les megaregions, en tant que àrees fortament integrades entorn a sistemes urbans densos i amb un pes important en l'economia internacional. Als Estats Units, aquestes àrees són tingudes en compte, per exemple, en la planificació de les principals infraestructures de transport. Finalment, s'hi identifica l'Eix Mediterrani com a megaregió, i s'hi defensa que la cooperació entre els territoris que l'integren és una forma eficient d'assegurar el seu futur desenvolupament.

El artículo analiza la dinámica de relaciones del Eje Mediterráneo en el marco más amplio del debate entorno al concepto de megarregiones, desarrollado por autores com Kenichi Ohmae, Richard Florida y otros. La primera parte recoge nuevas evidencias de los vínculos geoeconómicos que unen los territorios del Eje Mediterráneo, con especial referencia al País Valenciano y Cataluña, para el período 1975-2008, a partir de una nueva lectura de algunos trabajos ya conocidos sobre estructuras territoriales en España. En segundo lugar, se presentan algunas de las principales aportaciones referidas a las megarregiones, en tanto que áreas fuertemente integradas entorno a sistemas urbanos densos y con un peso importante en la economía internacional. En Estados Unidos, estas áreas se tienen en cuenta, por ejemplo, para la planificación de las principales infraestructuras de transporte. Finalmente, se identifica el Eje Mediterráneo como megarregión, y se defiende que la cooperación entre los territorios que lo integran es una forma eficiente de asegurar su futuro desarrollo.

L'article analyse la dynamique de relations de l'Axe Méditerranéen dans le cadre plus vaste de débat sur le concept de mégarégions développé par des auteurs comme Kenichi Ohmae, Richard Florida et d'autres. La première partie rassemble de nouvelles preuves des liens géoéconomiques qui unissent les territoires de l'Axe Méditerranéen, avec une particulière référence au Pays Valencien et à Catalogne, pour la période de 1975-2008, à partir d'une nouvelle lecture de quelques travaux déjà connus sur les structures territoriales en Espagne. Deuxièmement, ils se présentent certaines des principales contributions relatives aux mégarégions en tant que des secteurs fortement intégrés autour de systèmes urbains denses et avec un poids important dans l'économie internationale. Aux États-Unis, ces secteurs sont pris en considération, par exemple, pour la planification des principales infrastructures de transport. Finalement, on identifie l'Axe Méditerranéen comme mégarégion et on défend que la coopération entre les territoires qui l'intègrent soit une façon efficace d'assurer son futur développement.

The article analyzes the dynamics of relations of the Mediterranean Axis in the wider frame of the debate about the concept of megaregions, developed by authors such as Kenichi Ohmae, Richard Florida and others. First, it gathers new evidence of the geoeconomic links that join the territories of the Mediterranean Axis, with special reference to the Valencian Country and Catalonia, for the period of 1975-2008, drawing on a new reading of some works already known on territorial structures in Spain. Secondly, there is a discussion of some of the principal contributions referring to megaregions, explained as strongly integrated areas around dense urban systems, and with an important weight in the international economy. In the United States these areas are used, for example, for the planning of the principal transportation infrastructures. Finally, the Mediterranean Axis is identified as a megaregion, and cooperation among the territories that integrate it is defended as an efficient way of assuring its future development.