dc.contributor.author
Lázaro, Inmaculada
dc.contributor.author
Villamarín, Francisco
dc.identifier
https://ddd.uab.cat/record/63161
dc.identifier
urn:oai:ddd.uab.cat:63161
dc.identifier
urn:recercauab:ARE-8461
dc.identifier
urn:oai:rpd.revistes.uab.cat:article/42
dc.identifier
urn:oai:egreta.uab.cat:publications/0611ca1a-ef3c-4040-934b-8d41a026f740
dc.identifier
urn:articleid:19885636v2n2i
dc.description.abstract
En el presente estudio examinamos la capacidad de la autoeficacia general, la autoeficacia específica y la autoeficacia colectiva para predecir el rendimiento, individual y colectivo, en jugadoras de baloncesto. Para evaluar la autoeficacia general utilizamos la subescala de Habilidad Física Percibida de la Escala de Autoeficacia Física, y para evaluar la autoeficacia específica y colectiva en baloncesto se crearon dos escalas siguiendo las instrucciones de Bandura para la elaboración de este tipo de instrumentos. Los resultados obtenidos podrían resumirse de la forma siguiente: 1) la autoeficacia específica de la tarea se mostró mejor predictor del rendimiento individual que la autoeficacia general; 2) la autoeficacia colectiva se mostró empíricamente como un constructo diferente de la suma de las autoeficacias individuales; 3) no se encontró relación entre la autoeficacia colectiva y los indicadores del rendimiento de los equipos. Estos resultados se discuten en relación con los obtenidos en investigaciones previas
dc.description.abstract
The present study examines the capacity of the general, task-specific and collective, selfefficacy scales in predicting individual and collective performance of basketball players. The instrument employed to assess general self-efficacy was the Perceived Physical Ability sub-scale of the Physical Self-efficacy Scale. For the assessment of the task-specific and collective self-efficacy in basketball two scales were constructed following Bandura's instructions for the development of these types of instruments. The results showed that: 1) task-specific self-efficacy was a better predictor of individual performance than general self-efficacy; 2) collective self-efficacy appears as an empirical construct that differs from the sum of individual efficacies; 3) there was no relationship between collective self-efficacy and the team performance indices. These results are discussed in comparison with those obtained in previous research
dc.format
application/pdf
dc.relation
Revista de psicología del deporte ; Vol. 2, Núm. 2 (1993)
dc.rights
Aquest document està subjecte a una llicència d'ús Creative Commons. Es permet la reproducció total o parcial, la distribució, la comunicació pública de l'obra i la creació d'obres derivades, sempre i quan aquestes es distribueixin sota la mateixa llicència que regula l'obra original i es reconegui l'autoria.
dc.rights
https://creativecommons.org/licenses/by-sa/3.0/
dc.subject
Autoeficacia física
dc.subject
Autoeficacia colectiva
dc.subject
Rendimiento en baloncesto
dc.subject
Autoeficàcia física
dc.subject
Autoeficàcia col·lectiva
dc.subject
Rendiment en bàsquet
dc.subject
Physical self-efficacy
dc.subject
Collective self-efficacy
dc.subject
Basketball performance
dc.title
Capacidad predictiva de la auto-eficacia individual y colectiva sobre el rendimiento en jugadoras de baloncesto