On Spanish Prepositional Prefixes and the Cartography of Prepositions

Abstract

Despite its potential appeal, the possibility of analyzing prefixes as prepositions (and thus as syntactic objects) faces several problems related with selection, headedness and semantic isomorphism. In this article, I try to understand and solve these problems. I focus on prefixed nouns, and more specifically on the fact that some of them have their bases interpreted as grounds (precoma, 'something before a coma'), while others have them interpreted as figures (pre-cognition, 'cognition before something'). I will propose that in the structures where the base can be interpreted as figure or ground the prefix is a very low prepositional modifier of the noun and the two readings depend on the interpretation of a pronominal category introduced by the preposition. This configuration is forced by the absence of a functional category from the preposition's structure; when independent conditions force this functional category to be present, the figure reading is impossible and the prefix behaves as a preposition.

Malgrat que és inicialment atractiva, l'anàlisi dels prefixos com a preposicions (i, doncs, com a objectes sintàctics), causa diversos problemes relacionats amb la selecció, la natura del nucli i l'isomorfisme semàntic. En aquest article abordem aquests problemes. Ens concentrem en els noms prefixats, i més exactament en el fet que n'hi ha que interpreten la base com a fons (pre- coma), mentre que d'altres la interpreten com a figura (precognició). Proposem que a les estruc- tures on la base pot interpretar-se com a fons o com a figura el prefix és un SP introduït com a modificador i que pren una categoria pronominal com a complement, mentre que en els casos on la lectura de figura és obligatòria el prefix és un Sp que té els efectes sintàctics propis de una pre- posició plena. La segona configuració és obligatòria quan hi ha certes condicions, que s'exploren en detall a l'article.