dc.contributor.author
Lozano Rubio, Sandra
dc.identifier
https://ddd.uab.cat/record/91706
dc.identifier
urn:oai:ddd.uab.cat:91706
dc.identifier
urn:articleid:18878687v5n3p18
dc.identifier
urn:oai:raco.cat:article/255432
dc.description.abstract
Jornadas de Jóvenes en Investigación Arqueológica, JIA (3as : 5-7 de mayo 2010 : Universitat Autònoma de Barcelona). Sesión 10. Los tópicos en arqueología. Reflexiones en torno a la mitificación del pasado.
dc.description.abstract
El tópico androcéntrico que presenta recurrentemente al hombre como protagonista absoluto de todas las etapas de la Historia y a las mujeres como sujetos que han asistido pasivos al devenir histórico no solo está presente en manifestaciones culturales para el gran público, sino que tiene su origen en la comunidad científica y en la Arqueología académica. Este artículo reflexiona en torno a cómo y por qué se ha reproducido dicho tópico en una disciplina que busca la objetividad a través de métodos científicos. Seguidamente se exponen dos alternativas procedentes de la epistemología feminista que han sido aplicadas en Arqueología y que han depurado a la disciplina de dichos tópicos. Finalmente se reivindica la necesidad de perspectivas críticas como la feminista para evitar la proliferación de estereotipos que favorecen pautas sociales de desigualdad.
dc.description.abstract
The androcentric stereotype displays men as the main characters of History and women as passive subjects that have not made relevant contributions to the development of the humankind. This stereotype is not only present in many cultural representations but, more importantly, it is present in the very core of archaeological research. This paper reflects on the reasons why the stereotype has been originated and fed in a discipline that developed scientific methods to persue objectivity. I describe two methodological alternatives from feminist epistemology that have been applied into Archaeology in order to eliminate such stereotypes. Finally, I insist on the need to count with critical perspectives such as feminism to prevent the emergence of stereotypes that foster social inequality.
dc.description.abstract
El tòpic androcèntric que presenta recurrentment a l'home com a protagonista absolut de totes les etapes de la Història i a les dones com a subjectes que han assistit passius al devenir històric no només està present en manifestacions culturals per al gran públic, sino que té el seu origen en la comunitat científica i en l'Arqueologia acadèmica. Aquest article reflexiona sobre com i perquè s'ha produït aquest tòpic en una disciplina que busca l'objectivitat a través de mètodes científics. Seguidament s'exposen dues alternatives procedents de l'epistemologia feminista que han estat aplicades en l'Arqueologia i que han depurat a la disciplines d'aquests tòpics. Finalment es reivindica la necessitat de perspectives crítiques com la feminista per evitar la proliferació d'estereotips que afavoreixen pautes socials de desigualtat.
dc.format
application/pdf
dc.relation
Estrat crític ; Vol. 5, Núm. 3 (2011), p. 18-29
dc.rights
Aquest material està protegit per drets d'autor i/o drets afins. Podeu utilitzar aquest material en funció del que permet la legislació de drets d'autor i drets afins d'aplicació al vostre cas. Per a d'altres usos heu d'obtenir permís del(s) titular(s) de drets.
dc.rights
https://rightsstatements.org/vocab/InC/1.0/
dc.subject
Androcentrismo
dc.subject
Empirismo feminista
dc.subject
Standpoint theory
dc.subject
Feminist empiricism
dc.subject
Androcentrisme
dc.title
El hombre es la medida de todas las cosas. El tópico androcéntrico en Arqueología y las alternativas metodológicas feministas