Created Relation : the Translated Play in Performance

Abstract

The process of translation restores the materiality of time and space to a play. Performance, of course, takes place only within the here and now of an audience, but a play that comes from a different time or different place prompts an encounter with the conceptual and perceptual real from sometime or somewhere else. If we are to consider translation as an ethical practice, one concerned not only to present the dislocated other to the located self, but also to protect the displaced other from wholesale appropriation by the self, then the translated play must in some ways prove resistant to such assimilation. But of course the retention of foreignness - or what Steiner called restitution- is problematic, not least because of the attendant danger of merely exoticising. The theatre of García Lorca in English presents an interesting case study in this regard.

El procés de la traducció retorna a una obra la materialitat del temps i de l'espai. La representació, per descomptat, només té lloc en una ubicació i un moment concrets per al públic, però una obra que ve d'un temps i d'un espai diferents provoca un encontre amb una determinada realitat conceptual i perceptiva, d'un altre moment i d'una altra ubicació. Si considerem que la traducció és una pràctica ètica, encarregada no sols de presentar l'altre descontextualitzat al jo contextualitzat en el propi terreny, sinó també de protegir l'altre desplaçat de l'apropiació absoluta pel jo, aleshores cal que l'obra traduïda resisteixi d'alguna manera l'assimilació. Certament, però, la conservació de l'estrangeria - el que Steiner va anomenar restitució- és una qüestió delicada, especialment pel perill intrínsec que comporta fer una simple exotització. El teatre de García Lorca en anglès és un camp interessant en aquest aspecte.