J.M. Castellet i l'

Abstract

Vall comença analitzant els primers contactes entre Castellet i l'existencialisme, explicitats en articles d'aquest crític a 'Estilo' i 'Laye'. Tot seguit, demostra com Castellet es convertí en un convençut sartrià i com això afectà la seva teoria literària, fet que s'analitza des dels tres aspectes centrals d'aquesta teoria: el compromís de l'autor, l'objectivisme i l'apel·lació al lector. A continuació, Vall ofereix un panorama de les obres i autors que Castellet, seguint els paràmatres que li imposa la seva teoria literària, considera bons i els que no. I, finalment, se'ns mostra l'evolució de Castellet a partir de la segona meitat dels 60, època en què segueix tenint certa influència de l'existencialisme, però ja no tan forta com abans i barrejada amb la influència de noves tendències (bàsicament el marxisme i l'estructuralisme).