La llibertat religiosa en l'àmbit de l'ensenyament

Abstract

L'aparició dels sistemes d'instrucció pública va lligada al naixement de l'Estat modern. Cal confiar en l'educació com a l'instrument fonamental per a la formació de la nova ciutadania L'educació és defensada pels il·lustrats i pels liberals, i també pel proletariat revolucionari com a mitjà de desenvolupament de la consciència de classe dels sectors socials més oprimits. Uns i altres coincideixen a reconèixer el potencial emancipador de l'educació. Però també els sectors més conservadors de la societat poden considerar l'educació com a mecanisme de perpetuació de la seva influència a partir del control de les consciències; aquest ha estat el posicionament de l'Església catòlica en la societat espanyola, fins i tot en el moment present, des de les seves veus oficials. L'escola no dogmàtica, científica, plural que no neutra, laica en definitiva, és inseparable d'un estat amb les mateixes característiques, és a dir, un estat democràtic i laic. O dit d'una manera més tradicional: la laïcitat de l'escola pública està vinculada a la separació de poders, entre l'església o les esglésies i l'Estat. És aquesta la situació del sistema educatiu espanyol en democràcia? Per tal d'analitzar aquesta situació, es fa un recorregut necessàriament breu per la legislació educativa des de la constitució de Cadis fins a la Transició política. Tot seguit veiem el posicionament de l'Església catòlica respecte als temes educatius i les seves relacions amb l'Estat espanyol, en el mateix període. Finalment analitzem la laïcitat i les llibertats de consciència, religiosa i d'elecció de centre en el sistema educatiu vigent a partir de les lleis d'ensenyament i dels acords entre l'Estat espanyol i les diferents confessions religioses amb especial atenció a l'Església catòlica.

La aparición de los sistemas de instrucción pública está ligada al nacimiento del Estado moderno. Se tiene confianza en la educación como instrumento fundamental para la formación de la nueva ciudadanía. La educación es defendida por ilustrados y liberales, y también por el proletariado revolucionario como medio de desarrollo de la conciencia de clase de los sectores sociales más oprimidos. Unos y otros coinciden en reconocer su potencial emancipador. Pero también los sectores más conservadores de la sociedad pueden considerar la educación como mecanismo de perpetuación de su influencia a partir del control de las conciencias; éste ha sido el posicionamiento de la Iglesia católica en la sociedad española, incluso en la actualidad, desde sus voces oficiales. La escuela no dogmática, científica, plural que no neutra, laica en definitiva, es inseparable de un estado con las mismas características, a saber, un estado democrático y laico. O dicho de una forma más tradicional: la laicidad de la escuela pública está vinculada a la separación de poderes, entre la Iglesia o las iglesias y el Estado. ¿Es ésta la situación del sistema educativo español en democracia? Para analizar esta situación, se procede a un necesariamente breve recorrido por la legislación educativa desde la Constitución de Cádiz hasta la Transición política. A continuación observamos el posicionamiento de la Iglesia católica respecto a los temas educativos y sus relaciones con el Estado español, en el mismo período. Finalmente analizamos la laicidad y las libertades de conciencia, religiosa y de elección de centro en el sistema educativo vigente a partir de las leyes de enseñanza y de los acuerdos entre el Estado español y las diferentes confesiones religiosas con especial atención a la Iglesia católica.

The appearance of systems of public education is linked to the birth of the modern state. It was necessary to trust in education as the fundamental instrument for training a new class of citizenry. Education was defended by progressives and liberals, or by the revolutionary proletariat. as a means of developing class consciousness among the most oppressed social classes.All shared a recognition of the emancipatory power of education. It was also possible, however, for the most conservative sectors of society to consider education as a mechanism for perpetuating their influence through the control of people's consciences, and that has been the position of the Catholic Church in Spanish society, a position it maintains through its official spokespersons even today. A school system that is non dogmatic, scientific, and pluralistic although not neutral, in short, a secular school system, is inseparable from a state haviing the same characteristics, i.e., a democratic, secular state. Or to put it more traditionally: the secular nature of the public schools is linked to the separation between the hurch or the churches and the State. Is this the situation of the Spanish educational system under democracy? To analyze this situation, the article provides an overview, by necessity a brief one, of educational legislation in Spain from the Constitution of Cadiz through the political transition in the 1970s. It then tracks the position of the Catholic Church on education and church-state relations over the same period. Finally, the paper analyzes secularism and freedom of conscience, freedom of religion, and the freedom to chose the school of one's choice in today's educational system from the perspective of legislation on education and the agreements beween the government of Spain and various religions, with special emphasis on the Catholic Church.