Mares sobrecarregades : factors que causen més dedicació de les mares en el treball domèstic

Abstract

Utilitzant dades d'una mostra de 1.926 famílies formades per tots dos progenitors (pare i mare) i almenys un fill, s'ha examinat la relació que hi ha entre les característiques familiars (recursos, disponibilitat de temps, factors sociodemogràfics, característiques de les parelles i individuals) i les càrregues domèstiques de les mares a Catalunya. Aquesta mostra s'ha analitzat mitjançant regressions logístiques, per tal de trobar els perfils de les mares que són més propenses a dedicar una gran quantitat d'hores fent les tasques de la llar. A partir d'investigacions prèvies, s'hi plantegen diferents elements explicatius: la disponibilitat de temps, els recursos relatius, la situació professional i la influència de la participació domèstica de la parella. Els resultats confirmen una relació significativa entre els recursos relatius i la disponibilitat de temps de la mare pel que fa a la seva dedicació a la llar, la qual cosa dóna suport a les perspectives econòmiques de la distribució de les tasques de la llar i de la ideologia tradicional dels rols de gènere. No obstant això, els resultats també mostren que la presència d'homes cooperatius no només no implica una reducció de la jornada domèstica de les seves parelles, sinó que també augmenta la probabilitat d'una dedicació més gran de les mares. Això es deu al fet que la distribució de les tasques domèstiques en algunes llars respon més a una estratègia parental comuna, basada en la inversió de temps a la llar i en les relacions intergeneracionals, que no pas a una negociació basada en «el que faci l'un no cal que ho faci l'altre».

Utilizando datos de una muestra de 1.926 familias formadas por ambos progenitores (padre y madre) y al menos un hijo, se ha examinado la relación que existe entre las características familiares (recursos, disponibilidad de tiempo, factores sociodemográficos, características de las parejas e individuales) y las cargas domésticas de las madres en Cataluña. Esta muestra se ha analizado mediante regresiones logísticas para encontrar los perfiles de las madres más propensas a dedicar una gran cantidad de horas a las tareas del hogar. A partir de investigaciones previas, se plantean diferentes elementos explicativos: la disponibilidad de tiempo, los recursos relativos, la situación profesional y la influencia de la participación doméstica de la pareja. Los resultados confirman una relación significativa entre los recursos relativos y la disponibilidad de tiempo de la madre en cuanto a su dedicación al hogar, lo que apoya las perspectivas económicas de la distribución de las tareas del hogar y de la ideología tradicional de los roles de género. Sin embargo, los resultados también muestran que la presencia de hombres cooperativos no solo no implica una reducción de la jornada doméstica de sus parejas, sino que también aumenta la probabilidad de una mayor dedicación de las madres. Esto es debido a que la distribución de las tareas domésticas en algunos hogares responde más a una estrategia parental común, basada en la inversión de tiempo en el hogar y en las relaciones intergeneracionales, que a una negociación basada en «lo que haga uno no es necesario que lo haga el otro».

Using data from a sample of 1,926 two-parent families (father and mother) with at least one child, we examine the relationship between family characteristics (resources, time availability, socio-demographic factors, couple's and individual features) and mothers' domestic burden in Catalonia. The sample is analyzed using logistic regression in order to determine which profiles of mothers are more likely to spend a large amount of hours doing housework. In line with previous literature, we establish different explanatory factors such as time availability, relative resources, professional status and the influence of the partner's participation in household work. The results confirm a significant relationship between relative resources and mothers' time availability, thus supporting economic perspectives regarding the distribution of household chores and traditional gender ideology. However, the results also show that the presence of cooperative fathers does not lead to a reduction in mothers' domestic chores, but increases the likelihood of mothers dedicating even more time to these tasks. This is explained by the fact that the division of housework in some households is determined by a parenting strategy based on investment in household time and intergenerational relationships rather than negotiation based on "what one does need not be done by the other".