Simulacions digitals : impacte en l'autoeficàcia i la transferència de l'aprenentatge

Abstract

Aquest estudi examina de quina manera les característiques del disseny en entorns d'aprenentatge basats en la simulació digital regulen l'autoeficàcia i la transferència de l'aprenentatge. Els resultats indiquen que elevats nivells de control per part de l'usuari, així com un feedback del rendiment després de la simulació, resulten en valoracions més altes d'autoeficàcia i transferència, mentre que el fet de jugar individualment o en grup i les característiques del disseny narratiu i multimèdia no van afectar els resultats de manera significativa.

Este estudio examina de qué modo las características del diseño en entornos de aprendizaje basados en la simulación digital regulan la autosuficiencia y la transferencia del aprendizaje. Los resultados indican que elevados niveles de control por parte del usuario, así como un feedback del rendimiento tras la simulación, resultan en valoraciones más altas de autoeficacia y transferencia, mientras que el hecho de jugar individualmente o en grupo y las características del diseño narrativo y multimedia no afectaron a los resultados de manera significativa.

This study examines how design features in learning environments based on digital simulation regulate efficacy and learning transfer. The results indicate that high levels of user control, as well as feedback after the performance simulation, resulted in higher estimates of self-efficacy and knowledge transfer, while the fact of playing individually or in groups and characteristics of design and multimedia narrative did not affect the results significantly.