Este artículo explora cómo dos novelas cubanas de 2010 y 2012 tratan el tema del sujeto y de la comunidad. En Desde los blancos manicomios, de Margarita Mateo y en Días de entrenamiento, de Ahmel Echevarría se repiensa la comunidad y se imagina un futuro atravesando los temas de la muerte, el yo, y la isla. La tensión entre sujeto y símbolo nacional es crucial en estas narrativas, y a través de ella se articula la búsqueda de voz, vida y cuerpo en visiones contemporáneas sobre la singularidad.
Aquest article explora com dues novel·les cubanes de 2010 i 2012 tracten el tema del subjecte i de la comunitat. En Des dels blancs manicomis, de Margarita Mateu i en Dies d'entrenament, de Ahmel Echevarría es repensa la comunitat i s'imagina un futur travessant els temes de la mort, el jo, i l'illa. La tensió entre subjecte i símbol nacional és crucial en aquestes narratives, ia través d'ella s'articula la recerca de veu, vida i cos en visions contemporànies sobre la singularitat.
This article explores how two Cuban novels from 2010 and 2012 treat the topic of the subject and its community. In Desde los blancos manicomios by Margarita Mateo, and in Días de entrenamiento, by Ahmel Echevarría, community is rethought and a future is imagined while narration is going through themes like death, the self, and the island. Tension between the subject and national symbols is crucial in these narratives that search for voice, life and body in contemporary visions on singularity.
Spanish
Cuba; Literatura; Comunidad; Postnacional; Generación cero; Comunitat; Generació zero; Literature; Community; Postnational; Generation zero
;
Mitologías hoy ; Vol. 12 (2015), p. 71-82
open access
Aquest document està subjecte a una llicència d'ús Creative Commons. Es permet la reproducció total o parcial, la distribució, la comunicació pública de l'obra i la creació d'obres derivades, fins i tot amb finalitats comercials, sempre i quan es reconegui l'autoria de l'obra original.
https://creativecommons.org/licenses/by/3.0/