Conocimiento del modo infinito inmediato de la extensión, en Spinoza

Abstract

Frente a la consuetudinaria consideración de que, de acuerdo con Spinoza, el conocimiento según la razón lo es de las cosas, que son modos finitos de uno de los dos atributos divinos conocidos por la mente humana, a saber, el Pensamiento y la Extensión, entendemos probar en este trabajo, sobre la literalidad del tratamiento de la cuestión por parte del filósofo en el Libro Segundo de la Ethica (E 2), que las nociones comunes o las propiedades comunes de las cosas (objeto, en efecto, del segundo género de conocimiento) son en puridad el modo infinito inmediato de la Extensión, que Spinoza define claramente en la carta 64 (Ep 64) como el movimiento y el reposo. Se concluye que, a diferencia de como ocurre con la scientia intuitiva, el conocimiento de segundo género no lo es de singulares (tampoco de universales o trascendentales, pues para Spinoza estos no existen en un sentido óntico), sino del modo infinito de la Extensión que se sigue, en términos absolutos, de la naturaleza divina.

Davant la consuetudinària consideració que, d'acord amb Spinoza, el coneixement segons la raó ho és de les coses, que són modes finits d'un dels dos atributs divins coneguts per la ment humana, el Pensament i l'Extensió, entenem provar en aquest treball, sobre la literalitat del tractament de la qüestió per part del filòsof en el Llibre Segon de l'Ethica (E 2), que les nocions comunes o les propietats comunes de les coses (objecte, en efecte, del segon gènere de coneixement) són en puritat el mode infinit immediat de l'Extensió, que Spinoza defineix clarament en la carta 64 (Ep64) com el moviment i el repòs. Es conclou que, a diferència de com ocorre amb la scientia intuitiva, el coneixement de segon gènere no ho és de singulars (tampoc d'universals o transcendentals, ja que per a Spinoza aquests no existeixen en un sentit òntic), sinó del mode infinit de l'Extensió que se segueix, en termes absoluts, de la naturalesa divina.

Contrary to the usual conception of Spinoza's second kind of knowledge as a knowledge of particular things (the finite modes expressing one of the two attributes known to us, Thought and Extension), the aim of this paper is to prove, taking literally some propositions contained in the Second Book of the Ethics (E 2), that common notions such as the ubiquitous properties of things are precisely forged through the knowledge of the immediate infinite mode of Extension, namely, motion and rest, as is written in Letter 64 (Ep 64). Our conclusion is that, differently to what happens in the case of scientia intuitiva, knowledge of the second kind does not have singulars as its object (neither universals nor transcendentals, which are conceived by Spinoza as not existing in an ontic sense), but instead the immediate infinite mode of Extension, that follows from the nature of God taken in absolute terms.