La democràcia i el bon govern d'una comunitat solen ser pensats més en termes de què és el que s'ha fet per i per a les persones, que en quina ha estat la seva participació en allò que s'ha fet (Steve, 2007). Malgrat això, les noves pràctiques de governance que, cada cop més s'estan implementant a les nostres societats desenvolupades, s'orienten cap a models de proximitat que privilegien models relacionals i horitzontals abans que models formatius i jeràrquics (Herrera/Caston, 2003). Les pràctiques d'Avaluació Participativa (a partir d'ara AP) apareixen en aquest marc com una estratègia per implicar a la ciutadania en els assumptes públics i estimular la seva corresponsabilitat; estratègia que, al mateix temps, busca de manera intencional l'empoderament de la comunitat.