Universitat Autònoma de Barcelona
La evolución del pensamiento peirceano parece experimentar una sucesión de giros y rupturas internas, entre ellos la aparición de la fenomenología en el cambio de siglo, junto con la emergencia de Hegel en lugar de Kant como fuente de inspiración. Sin embargo, si nos tomamos en serio el resultado tanto de sus investigaciones kantianas como de las hegelianas, es decir, las categorías, podemos reconocer una continuidad general dentro del pensamiento de Peirce. En lugar de una confusión de tendencias "empíricas" y "metafísicas," descubrimos una sistemática transformación empírica de la metafísica. -- L'evolució del pensament peirceà sembla experimentar una successió de girs i ruptures internes, entre ells l'aparició de la fenomenologia amb el canvi de segle, juntament amb l'emergència de Hegel en lloc de Kant com a font d'inspiració. Però si ens prenem seriosament el resultat tant de les seves investigacions kantianes com de les hegelianes, això és, les categories, podem reconèixer una continuïtat general dins del pensament de Peirce. Enlloc d'una confusió de tendències "empíriques" i "metafísiques," descobrim una sistemàtica transformació empírica de la metafísica
Spanish
Peirce, Charles S
Facultat de Filosofia i Lletres. Departament de Filosofia. Treballs de recerca de postgrau ;
open access
Aquest document està subjecte a una llicència d'ús Creative Commons. Es permet la reproducció total o parcial, la distribució, i la comunicació pública de l'obra, sempre que no sigui amb finalitats comercials, i sempre que es reconegui l'autoria de l'obra original. No es permet la creació d'obres derivades.
https://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/2.5/
