Universitat Autònoma de Barcelona
Estudi de l'evolució de les idees de Riba sobre la llengua, seguint per una banda la seva maduració personal i per l'altra l'assoliment encara que per poc temps d'una certa estabilitat del català. Les indicacions de Fabra als escriptors són seguides per Riba amb entusiasme i sobretot ambició: tant de posar a la prova aquell instrument que havia de ser dúctil com d'aprofundir sobre els mateixos fonaments filosòfics del llenguatge. Com a fonts del seu pensament cal tenir en compte en primer lloc Ors i el Noucentisme en general, com també Vossler i l'Idealisme alemany. Cal esmentar també l'admiració que Riba sent pel Classicisme francès i que probablement és independent de la seva relació amb el Noucentisme, així com el seu interès pels filòsofs grecs, Plató en particular.
Catalan
Riba, Carles
Facultat de Filosofia i Lletres. Departament de Filologia Catalana. Treballs de recerca de postgrau ;
open access
Aquest document està subjecte a una llicència d'ús Creative Commons. Es permet la reproducció total o parcial, la distribució, i la comunicació pública de l'obra, sempre que no sigui amb finalitats comercials, i sempre que es reconegui l'autoria de l'obra original. No es permet la creació d'obres derivades.
https://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/2.5/
