Universitat Autònoma de Barcelona
En aquest assaig clínic estudiem la hipòtesi què, en els pacients preescolars sotmesos a amigdalectomia, el manteniment d'una perfusió de remifentanil fins després de l'extubació fa disminuir la incidència d'agitació postoperatòria. Quaranta quatre pacients es van randomitzar en dos grups. Al grup Control el remifentanil es retirava quan finalitzava la cirurgia, al grup Remifentanil la perfusió es mantenia fins després de l'extubació. El manteniment de la perfusió de remifentanil es va relacionar amb una reducció significativa de l'agitació postoperatòria. La incidència de complicacions i la durada de l'educació anestèsica va ser similar en ambdós grups.
En este ensayo clínico estudiamos la hipótesis de que, en pacientes preescolares sometidos a amigdalectomía, el mantenimiento de una perfusión de remifentanilo hasta después de la extubación disminuye la incidencia de agitación postoperatoria. Cuarenta y cuatro pacientes fueron randomizados en 2 grupos. En el grupo Control el remifentanilo era retirado al acabar la cirugía, en el grupo Remifentanilo se mantuvo la perfusión hasta después de la extubación. El mantenimiento de la perfusión de remifentanilo se relacionó con una reducción significativa de agitación postoperatoria. La incidencia de complicaciones y la duración de la educción anestésica fue similar en ambos grupos.
Catalan
Anestèsia en pediatria; Postoperatori; Amígdales; Remifentanil
Facultat de Medicina. Departament de Cirurgia. Treballs de recerca de postgrau ;
open access
Aquest document està subjecte a una llicència d'ús Creative Commons. Es permet la reproducció total o parcial, la distribució, i la comunicació pública de l'obra, sempre que no sigui amb finalitats comercials, i sempre que es reconegui l'autoria de l'obra original. No es permet la creació d'obres derivades.
https://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/
