Universitat Autònoma de Barcelona
El treball té el propòsit de revalorar l'obra de Plàcid Vidal, per tal de situar-la en el lloc adient dins el gènere de la literatura memorialística, atès que Vidal escriu Els singulars anecdòtics (1920 i, en edició ampliada, 1925) amb la voluntat de deixar un testimoni d'un període cultural -que situa entre 1898 i 1909-, i conscient que recorre a un gènere poc valorat aleshores a Catalunya: el de la literatura del jo. L'estudi analitza la tècnica emprada per Plàcid Vidal per fer les siluetes, la recepció de què és objecte el llibre, i les referències que se n'han fet posteriorment
Catalan
Vidal, Plàcid, 1881-1938. Singulars anecdòtics
Facultat de Filosofia i Lletres. Màster en estudis avançats i aplicats en llengua i literatura catalanes ;
open access
Aquest document està subjecte a una llicència d'ús Creative Commons. Es permet la reproducció total o parcial, la distribució, i la comunicació pública de l'obra, sempre que no sigui amb finalitats comercials, i sempre que es reconegui l'autoria de l'obra original. No es permet la creació d'obres derivades.
https://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/
