Manca menys d'una dècada per a que les dones nascudes al 1975 assoleixin el mig segle d'existència i esdevinguin les més infecundes de totes les generacions nascudes a Espanya en els darrers 130 anys, període per al que disposem d'informació estadística. Molt probablement, una de cada quatre dones nascudes al 1975 no tindran fills quan arribin als 50 anys d'edat, moment en que des de la demografia es fa balanç de la descendència final de les generacions. Part d'aquesta infecunditat tindrà el seu origen a la frustració del projecte reproductiu d'aquestes dones i eventualment de les seves parelles. Aquesta dada, poc coneguda, s'ha anat covant any rere any per causes teòricament sabudes però difícils de discernir i quantificar. A societats, com la nostra, tan capficades per les conseqüències que l'envelliment de la població tindrà sobre la sostenibilitat de les pensions, la viabilitat d'un sistema de salut universal, l'augment de la dependència i les seves repercussions en la desigualtat de gènere o en la minva de la població en edat de treballar, sorprèn el poc debat que genera que una de cada quatre dones acabi per no tenir cap fill, en contra de les seves pròpies expectatives i desitjos. Per aquesta raó, el primer número de Perspectives Demogràfiques, una publicació científica sobre demografia destinada a tots els públics, està dedicat a les tendències i possibles causes de la infecunditat a Espanya.

Manca menys d'una dècada per a que les dones nascudes al 1975 assoleixin el mig segle d'existència i esdevinguin les més infecundes de totes les generacions nascudes a Espanya en els darrers 130 anys, període per al que disposem d'informació estadística. Molt probablement, una de cada quatre dones nascudes al 1975 no tindran fills quan arribin als 50 anys d'edat, moment en que des de la demografia es fa balanç de la descendència final de les generacions. Part d'aquesta infecunditat tindrà el seu origen a la frustració del projecte reproductiu d'aquestes dones i eventualment de les seves parelles. Aquesta dada, poc coneguda, s'ha anat covant any rere any per causes teòricament sabudes però difícils de discernir i quantificar. A societats, com la nostra, tan capficades per les conseqüències que l'envelliment de la població tindrà sobre la sostenibilitat de les pensions, la viabilitat d'un sistema de salut universal, l'augment de la dependència i les seves repercussions en la desigualtat de gènere o en la minva de la població en edat de treballar, sorprèn el poc debat que genera que una de cada quatre dones acabi per no tenir cap fill, en contra de les seves pròpies expectatives i desitjos. Per aquesta raó, el primer número de Perspectives Demogràfiques, una publicació científica sobre demografia destinada a tots els públics, està dedicat a les tendències i possibles causes de la infecunditat a Espanya.

In less than a decade, women born in 1975 will be reaching half a century of existence as members of the most infertile of all cohorts born in Spain in the past 130 years, the period for which we have statistical information. In all likelihood, one in four women born in 1975 won't have had children when she turns fifty, the cut-off point at which demography appraises the completed fertility of a birth cohort. Part of this childlessness is due to frustration of the reproductive project of these women and, eventually, that of their partners. This little-known datum has been envisaged year after year because of causes that are known in theory but difficult to discern and quantify. In societies like ours, which are so concerned about population ageing and its consequences for sustainability of pensions, the viability of a universal health system, increased dependence and its repercussions on gender inequality, or the decline of the working-age population, it's surprising that there is so little discussion of the fact that, contrary to her own expectations and wishes, one in every four women will be childless. This is why the first number of Perspectives Demogràfiques, a scientific publication on demography addressed to the general public, is devoted to the trends and possible causes of infertility in Spain.

In less than a decade, women born in 1975 will be reaching half a century of existence as members of the most infertile of all cohorts born in Spain in the past 130 years, the period for which we have statistical information. In all likelihood, one in four women born in 1975 won't have had children when she turns fifty, the cut-off point at which demography appraises the completed fertility of a birth cohort. Part of this childlessness is due to frustration of the reproductive project of these women and, eventually, that of their partners. This little-known datum has been envisaged year after year because of causes that are known in theory but difficult to discern and quantify. In societies like ours, which are so concerned about population ageing and its consequences for sustainability of pensions, the viability of a universal health system, increased dependence and its repercussions on gender inequality, or the decline of the working-age population, it's surprising that there is so little discussion of the fact that, contrary to her own expectations and wishes, one in every four women will be childless. This is why the first number of Perspectives Demogràfiques, a scientific publication on demography addressed to the general public, is devoted to the trends and possible causes of infertility in Spain.