En una Espanya amb plena ocupació i menor incapacitat, la dependència en el sistema de pensions es reduiria a menys de la meitat de la que actualment patim. Per cada 1 dependent hi hauria 3 contribuents. Segons la majoria d'experts, la principal amenaça a la sostenibilitat del sistema de pensions prové de la demografia. S'argumenta que l'envelliment de la població augmentarà la ràtio entre pensionistes i cotitzants, el que farà inviable el pagament de les pensions, en no haver-hi suficients persones en edat activa per fer front a la creixent nòmina de les pensions. No obstant això, es té menys present la idea que Espanya gaudeix en l'actualitat de bona salut demogràfica, perquè concentra un gran nombre de cotitzants en les edats adultes i més productives de la vida laboral, fet que podria aprofitar-se per omplir la 'guardiola' de les pensions. Malgrat aquesta demografia favorable, el fons de reserva s'està buidant a causa de la recessió econòmica. En aquest número de Perspectives Demogràfiques es mostra, precisament, l'extensió d'aquest malbaratament demogràfic i se situa el debat de les pensions més enllà de la simple culpabilització de la demografia. Primer analitzem l'estructura del sistema de la seguretat social diferenciant entre cotitzants, prestacions d'atur i pensionistes per, més endavant, realitzar un exercici de simulació per calcular quina seria la ràtio amb una economia més sanejada.

En una Espanya amb plena ocupació i menor incapacitat, la dependència en el sistema de pensions es reduiria a menys de la meitat de la que actualment patim. Per cada 1 dependent hi hauria 3 contribuents. Segons la majoria d'experts, la principal amenaça a la sostenibilitat del sistema de pensions prové de la demografia. S'argumenta que l'envelliment de la població augmentarà la ràtio entre pensionistes i cotitzants, el que farà inviable el pagament de les pensions, en no haver-hi suficients persones en edat activa per fer front a la creixent nòmina de les pensions. No obstant això, es té menys present la idea que Espanya gaudeix en l'actualitat de bona salut demogràfica, perquè concentra un gran nombre de cotitzants en les edats adultes i més productives de la vida laboral, fet que podria aprofitar-se per omplir la 'guardiola' de les pensions. Malgrat aquesta demografia favorable, el fons de reserva s'està buidant a causa de la recessió econòmica. En aquest número de Perspectives Demogràfiques es mostra, precisament, l'extensió d'aquest malbaratament demogràfic i se situa el debat de les pensions més enllà de la simple culpabilització de la demografia. Primer analitzem l'estructura del sistema de la seguretat social diferenciant entre cotitzants, prestacions d'atur i pensionistes per, més endavant, realitzar un exercici de simulació per calcular quina seria la ràtio amb una economia més sanejada.

In a Spain with full employment and less incapacity, dependence on the pension system would be less than half of what it is at present. For each dependent person there would be three contributors. Most experts say that the main threat to the stability of the pension system comes from demography. It is argued that population ageing would increase the ratio between pensioners and contributors, which would then make payment of pensions non-viable since there would not be enough working-age people to fund the rising pension pay-outs. However, less attention is paid to the fact that Spain presently enjoys robust demographic health since a large number of contributors is concentrated in the years of adulthood and the most productive period of working life, a fact which could be taken advantage of in order to fill the "piggy bank". Yet despite this favourable demography, the pensions reserve fund is being depleted because of the economic recession. In this number of Perspectives Demogràfiques the extent of this demographic waste is demonstrated and the debate on pensions is taken beyond the framework of simply laying the blame on demography. First, we shall analyse the structure of the social security system, distinguishing between contributors, people receiving unemployment benefits, and pensioners in order to proceed with an exercise of simulation which will permit us to calculate what the ratio would be in a more rationalised economy.

In a Spain with full employment and less incapacity, dependence on the pension system would be less than half of what it is at present. For each dependent person there would be three contributors. Most experts say that the main threat to the stability of the pension system comes from demography. It is argued that population ageing would increase the ratio between pensioners and contributors, which would then make payment of pensions non-viable since there would not be enough working-age people to fund the rising pension pay-outs. However, less attention is paid to the fact that Spain presently enjoys robust demographic health since a large number of contributors is concentrated in the years of adulthood and the most productive period of working life, a fact which could be taken advantage of in order to fill the "piggy bank". Yet despite this favourable demography, the pensions reserve fund is being depleted because of the economic recession. In this number of Perspectives Demogràfiques the extent of this demographic waste is demonstrated and the debate on pensions is taken beyond the framework of simply laying the blame on demography. First, we shall analyse the structure of the social security system, distinguishing between contributors, people receiving unemployment benefits, and pensioners in order to proceed with an exercise of simulation which will permit us to calculate what the ratio would be in a more rationalised economy.

En una España con pleno empleo, y menor incapacidad, la dependencia en el sistema de pensiones se reduciría a menos de la mitad de la que actualmente sufrimos. Por cada 1 dependiente habría 3 contribuyentes. Según la mayoría de expertos, la principal amenaza a la sostenibilidad del sistema de pensiones proviene de la demografía. Se argumenta que el envejecimiento de la población aumentará la ratio entre pensionistas y cotizantes, lo que hará inviable el pago de las pensiones, al no haber suficientes personas en edad activa para hacer frente a la creciente nómina de las pensiones. Sin embargo, se tiene menos presente la idea de que España goza en la actualidad de buena salud demográfica, pues concentra un gran número de cotizantes en las edades adultas y más productivas de la vida laboral, hecho que podría aprovecharse para llenar la 'hucha' de las pensiones. A pesar de esta demografía favorable, el fondo de reserva se está vaciando a causa de la recesión económica. En este número de Perspectives Demogràfiques se muestra, precisamente, la extensión de este despilfarro demográfico y se sitúa el debate de las pensiones más allá de la simple culpabilización de la demografía. Primero analizamos la estructura del sistema de la seguridad social diferenciando entre cotizantes, prestaciones de paro y pensionistas para, más adelante, realizar un ejercicio de simulación para calcular cuál sería la ratio con una economía más saneada.

En una España con pleno empleo, y menor incapacidad, la dependencia en el sistema de pensiones se reduciría a menos de la mitad de la que actualmente sufrimos. Por cada 1 dependiente habría 3 contribuyentes. Según la mayoría de expertos, la principal amenaza a la sostenibilidad del sistema de pensiones proviene de la demografía. Se argumenta que el envejecimiento de la población aumentará la ratio entre pensionistas y cotizantes, lo que hará inviable el pago de las pensiones, al no haber suficientes personas en edad activa para hacer frente a la creciente nómina de las pensiones. Sin embargo, se tiene menos presente la idea de que España goza en la actualidad de buena salud demográfica, pues concentra un gran número de cotizantes en las edades adultas y más productivas de la vida laboral, hecho que podría aprovecharse para llenar la 'hucha' de las pensiones. A pesar de esta demografía favorable, el fondo de reserva se está vaciando a causa de la recesión económica. En este número de Perspectives Demogràfiques se muestra, precisamente, la extensión de este despilfarro demográfico y se sitúa el debate de las pensiones más allá de la simple culpabilización de la demografía. Primero analizamos la estructura del sistema de la seguridad social diferenciando entre cotizantes, prestaciones de paro y pensionistas para, más adelante, realizar un ejercicio de simulación para calcular cuál sería la ratio con una economía más saneada.