L'any 2010 la Unió Europea (UE) va presentar el programa Europa 2020: un conjunt de mesures que havia de servir per fer front als efectes adversos de la recent crisi financera i enfortir les economies de la zona Euro. Entre altres qüestions, es va plantejar com a objectiu prioritari la necessitat de reduir en 20 milions el nombre de persones amenaçades pel risc de viure en condicions de pobresa o exclusió social a la totalitat de la UE. Pel cas Espanyol, aquest objectiu es traduïa en reduir el nombre de persones pobres en 1.4 milions entre els anys 2010 i 2020. En quina mesura s'estan assolint els objectius de reducció de la pobresa que es van fixar per a España de cara a l'any 2020? Aquesta és la pregunta que volem respondre en aquest número de Perspectives Demogràfiques. Havent passat recentment la meitat del període establert es tracta d'un bon moment per a fer un balanç provisional dels progressos realitzats fins ara per tal d'analitzar quines són les perspectives d'èxit pels propers anys. A tal efecte, començarem repassant breument les virtuts i els defectes de les mesures oficials actualment emprades per tal de quantificar la pobresa i en proposarem una d'alternativa. Tot i que la nova mesura es tant arbitrària com les actualment existents, té la virtut de donar una visió complementària i, tal vegada, més realista dels preocupants processos d'exclusió social que s'estan desenvolupant recentment al nostre país. Les maneres com definim i mesurem els fenòmens socials tenen una importància cabdal no només a l'hora d'intentar retratar i comprendre el món que ens envolta sinó també quan intentem modificar-lo i corregir-lo. En aquest sentit, la pobresa és un exemple paradigmàtic amb un gran ressò mediàtic i social arran del cicle econòmic recessiu iniciat l'any 2008. Quina ha estat la seva evolució els darrers anys? A quins sectors ha afectat més fortament? Què n'esperem de cara al futur? Si ens apartem d'unes mesures oficials excessivament acomodatícies que no semblen fer-se ressò dels importants canvis estructurals que estan esdevenint a l'economia espanyola, hi ha raons pel pessimisme: infants, estrangers i persones sense estudis universitaris són alguns dels sectors més afectats per les anades i tornades de la conjuntura econòmica actual.

L'any 2010 la Unió Europea (UE) va presentar el programa Europa 2020: un conjunt de mesures que havia de servir per fer front als efectes adversos de la recent crisi financera i enfortir les economies de la zona Euro. Entre altres qüestions, es va plantejar com a objectiu prioritari la necessitat de reduir en 20 milions el nombre de persones amenaçades pel risc de viure en condicions de pobresa o exclusió social a la totalitat de la UE. Pel cas Espanyol, aquest objectiu es traduïa en reduir el nombre de persones pobres en 1.4 milions entre els anys 2010 i 2020. En quina mesura s'estan assolint els objectius de reducció de la pobresa que es van fixar per a España de cara a l'any 2020? Aquesta és la pregunta que volem respondre en aquest número de Perspectives Demogràfiques. Havent passat recentment la meitat del període establert es tracta d'un bon moment per a fer un balanç provisional dels progressos realitzats fins ara per tal d'analitzar quines són les perspectives d'èxit pels propers anys. A tal efecte, començarem repassant breument les virtuts i els defectes de les mesures oficials actualment emprades per tal de quantificar la pobresa i en proposarem una d'alternativa. Tot i que la nova mesura es tant arbitrària com les actualment existents, té la virtut de donar una visió complementària i, tal vegada, més realista dels preocupants processos d'exclusió social que s'estan desenvolupant recentment al nostre país. Les maneres com definim i mesurem els fenòmens socials tenen una importància cabdal no només a l'hora d'intentar retratar i comprendre el món que ens envolta sinó també quan intentem modificar-lo i corregir-lo. En aquest sentit, la pobresa és un exemple paradigmàtic amb un gran ressò mediàtic i social arran del cicle econòmic recessiu iniciat l'any 2008. Quina ha estat la seva evolució els darrers anys? A quins sectors ha afectat més fortament? Què n'esperem de cara al futur? Si ens apartem d'unes mesures oficials excessivament acomodatícies que no semblen fer-se ressò dels importants canvis estructurals que estan esdevenint a l'economia espanyola, hi ha raons pel pessimisme: infants, estrangers i persones sense estudis universitaris són alguns dels sectors més afectats per les anades i tornades de la conjuntura econòmica actual.

El año 2010 la Unión Europea (UE) presentó el programa Europa 2020: un conjunto de medidas que tenía que servir para hacer frente a los efectos adversos de la reciente crisis financiera y fortalecer las economías de la zona Euro. Entre otros, uno de los objetivos prioritarios planteados era la necesidad de reducir en 20 millones de número de personas amenazadas por el riesgo de vivir en una situación de pobreza o exclusión social en el conjunto de la UE. En el caso español, este objetivo se traduce en disminuir en 1,4 millones de personas el número de pobres entre los años 2010 y 2020. ¿En qué medida se están logrando los objetivos de reducción de la pobreza que se fijaron para España de cara a 2020? Esta es la pregunta que queremos responder en este número de Perspectives Demogràfiques. Sobrepasado el ecuador del período establecido es un buen momento para hacer un balance provisional de los progresos realizados hasta el momento, y de analizar cuáles son las perspectivas de éxito para los próximos años. Comenzaremos repasando brevemente las virtudes y los defectos de las medidas oficiales utilizadas para cuantificar la pobreza y proponiendo una alternativa. Pese a que la nueva medida es tan arbitraria como las actualmente existentes, tiene la virtud de ofrecer una visión complementaria y, quizá, más realista de los preocupantes procesos de exclusión social que recientemente se están desarrollando en nuestro país. Las formas como definimos y medimos los fenómenos sociales tienen una importancia capital no solo cuando intentamos retratar y comprender el mundo que nos rodea sino también cuando intentamos modificarlo y corregirlo. En este sentido, la pobreza es un ejemplo paradigmático con un gran eco mediático y social a raíz del ciclo económico recesivo iniciado en 2008. ¿Cuál ha sido su evolución en los últimos años? ¿A qué sectores ha afectado con más fuerza? ¿Qué podemos esperar en los próximos años? Si dejamos a un lado las medidas oficiales excesivamente acomodadizas e incapaces de captar los importantes cambios estructurales que están aconteciendo en la economía española, hay razones para el pesimismo: niños, extranjeros y personas sin estudios universitarios son algunos de los sectores más afectados por los vaivenes de la coyuntura económica actual.

El año 2010 la Unión Europea (UE) presentó el programa Europa 2020: un conjunto de medidas que tenía que servir para hacer frente a los efectos adversos de la reciente crisis financiera y fortalecer las economías de la zona Euro. Entre otros, uno de los objetivos prioritarios planteados era la necesidad de reducir en 20 millones de número de personas amenazadas por el riesgo de vivir en una situación de pobreza o exclusión social en el conjunto de la UE. En el caso español, este objetivo se traduce en disminuir en 1,4 millones de personas el número de pobres entre los años 2010 y 2020. ¿En qué medida se están logrando los objetivos de reducción de la pobreza que se fijaron para España de cara a 2020? Esta es la pregunta que queremos responder en este número de Perspectives Demogràfiques. Sobrepasado el ecuador del período establecido es un buen momento para hacer un balance provisional de los progresos realizados hasta el momento, y de analizar cuáles son las perspectivas de éxito para los próximos años. Comenzaremos repasando brevemente las virtudes y los defectos de las medidas oficiales utilizadas para cuantificar la pobreza y proponiendo una alternativa. Pese a que la nueva medida es tan arbitraria como las actualmente existentes, tiene la virtud de ofrecer una visión complementaria y, quizá, más realista de los preocupantes procesos de exclusión social que recientemente se están desarrollando en nuestro país. Las formas como definimos y medimos los fenómenos sociales tienen una importancia capital no solo cuando intentamos retratar y comprender el mundo que nos rodea sino también cuando intentamos modificarlo y corregirlo. En este sentido, la pobreza es un ejemplo paradigmático con un gran eco mediático y social a raíz del ciclo económico recesivo iniciado en 2008. ¿Cuál ha sido su evolución en los últimos años? ¿A qué sectores ha afectado con más fuerza? ¿Qué podemos esperar en los próximos años? Si dejamos a un lado las medidas oficiales excesivamente acomodadizas e incapaces de captar los importantes cambios estructurales que están aconteciendo en la economía española, hay razones para el pesimismo: niños, extranjeros y personas sin estudios universitarios son algunos de los sectores más afectados por los vaivenes de la coyuntura económica actual.

In 2010 the European Union (EU) presented the Europe 2020 Strategy, a set of measures aiming to deal with the adverse effects of the recent financial crisis and to strengthen the economies of the Eurozone. One of the stated priority objectives was the need to reduce by twenty million the number of people at risk of poverty and exclusion in the EU as a whole. In the case of Spain, this goal meant reducing the number of people living in poverty by 1.4 million between 2010 and 2020. To what extent are the poverty reduction goals set for Spain by 2020 now being met? This is the question we wish to answer in this issue of Perspectives Demogràfiques. Since we have recently passed the halfway point of the stipulated period, this would seem to be a good time to make a provisional appraisal of the progress made so far in order to analyse the prospects for success in the coming years. To this effect, we shall begin with a brief overview of the virtues and defects of the official measures presently being used to quantify poverty and then we shall propose an alternative. Although the new measure is as arbitrary as those already existing, it has the virtue of offering a complementary and, perhaps, more realistic perspective on the worrying processes of social exclusion which have recently been developing in Spain. The ways in which we define and measure social phenomena are supremely important, not only when attempting to portray and understand the world around us but, in particular, when seeking to modify or remedy it. In this regard, poverty is a paradigmatic example with a considerable impact on society and presence in the media after the onset of the cycle of economic recession in 2008. How has it evolved in recent years? Which sectors are most seriously affected? What might we expect in the future? If we take a different perspective from that of some unduly reassuring official measures which do not seem to take into account the major structural changes which are occurring in the Spanish economy, there are reasons for pessimism: children, foreigners and people without university education are among the sectors most affected by the ebb and flow of the present economic situation.

In 2010 the European Union (EU) presented the Europe 2020 Strategy, a set of measures aiming to deal with the adverse effects of the recent financial crisis and to strengthen the economies of the Eurozone. One of the stated priority objectives was the need to reduce by twenty million the number of people at risk of poverty and exclusion in the EU as a whole. In the case of Spain, this goal meant reducing the number of people living in poverty by 1.4 million between 2010 and 2020. To what extent are the poverty reduction goals set for Spain by 2020 now being met? This is the question we wish to answer in this issue of Perspectives Demogràfiques. Since we have recently passed the halfway point of the stipulated period, this would seem to be a good time to make a provisional appraisal of the progress made so far in order to analyse the prospects for success in the coming years. To this effect, we shall begin with a brief overview of the virtues and defects of the official measures presently being used to quantify poverty and then we shall propose an alternative. Although the new measure is as arbitrary as those already existing, it has the virtue of offering a complementary and, perhaps, more realistic perspective on the worrying processes of social exclusion which have recently been developing in Spain. The ways in which we define and measure social phenomena are supremely important, not only when attempting to portray and understand the world around us but, in particular, when seeking to modify or remedy it. In this regard, poverty is a paradigmatic example with a considerable impact on society and presence in the media after the onset of the cycle of economic recession in 2008. How has it evolved in recent years? Which sectors are most seriously affected? What might we expect in the future? If we take a different perspective from that of some unduly reassuring official measures which do not seem to take into account the major structural changes which are occurring in the Spanish economy, there are reasons for pessimism: children, foreigners and people without university education are among the sectors most affected by the ebb and flow of the present economic situation.