L'autor reflexiona, amb vint-i-cinc anys de perspectiva ,sobre un aspecte singular del llegat de Barcelona'92, el seu llegat simbòlic: idees, icones, continguts, estats d'opinió, que acaben construint la memòria de l'esdeveniment. Analitza tant el llegat tangible (urbanisme, instal·lacions), com el llegat intangible (imatge, interpretacions, memòria), per establir que, en realitat, el llegat és el resultat d'un conjunt d'interferències. I Barcelona'92 té una metàfora que ho explica: "Obrir la ciutat al mar".
Working paper
Catalan
Barcelona'92; Jocs Olímpics; Juegos Olímpicos; Comunicación; Comunicació; Branding
Bellaterra: Centre d'Estudis Olímpics i de l'Esport de la UAB,
open access
Aquest document està subjecte a una llicència d'ús Creative Commons. Es permet la reproducció total o parcial, la distribució, i la comunicació pública de l'obra, sempre que no sigui amb finalitats comercials, i sempre que es reconegui l'autoria de l'obra original. No es permet la creació d'obres derivades.
https://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/4.0/
Working papers [2872]