Les Disparitats en els creixements de Cerdanyola del Vallès, Rubí i Sant Cugat del Vallès : tres vies en el procés de consolidació urbana del sud del Vallès Occidental : 1960-1991

Abstract

El present estudi va ser guardonat el 1994 amb el I Premi GAUSAC de Recerca atorgat pel Grup d'Estudis Locals de Sant Cugat del Vallès i està publicat el mateix any a la revista Gausac, núm 4, publicació del Grup d'Estudis Locals de Sant Cugat del Vallès

En aquest estudi s'analitza a una escala local l'evolució demogràfica i urbanística de tres municipis de la Regió Metropolitana de Barcelona situats a la segona corona perifèrica: Cerdanyola del Vallès, Rubí i Sant Cugat del Vallès. La pregunta que dirigeix la recerca és si les disparitats en els creixements i la realitat territorial actual d'aquests municipis cal atribuir-los als efectes de la immigració exterior dels anys seixanta i setanta, o bé, si són potenciades per la implantació del nou model de creixement metropolità, basat en la mobilitat residencial de la població. La resposta aportada és que el nou espai emergent metropolità es basa en diferències existents amb anterioritat però a més les potencia. Cada municipi segueix camins evolutius diferents dins del nou marc metropolità en funció de l'oferta immobiliària i de la demanda dels immigrants. Això duu a la diferenciació dels calendaris evolutius i de l'ús del territori resultant, i a l'heterogeneïtat de les estructures social i demogràfica de la població que hi resideix.

En este estudio se analiza a una escala local la evolució demográfica y urbanística de tres municipios de la Región Metropolitana de Barcelona situados en la segunda corona periférica: Cerdanyola del Vallès, Rubí y Sant Cugat del Vallès. La investigación inquiere si las disparidades en los crecimientos y la realidad territorial actual de estos municipios responden a los efectos de la inmigración exterior de los años sesenta y setenta, o bien, son potenciadas por la implantación del nuevo modelo de crecimiento metropolitano, basado en la movilidad residencial de la población. La respuesta aportada es que el nuevo espacio emergente metropolitano se basa en las diferencias provocadas con la dinámica anterior pero las potencia extraordinariamente. Cada municipio sigue caminos de evolución diferentes dentro del nuevo marco metropolitano, en función de la oferta inmobiliaria y de la demanda de los inmigrantes. Esta relación circular conduce a la diferenciación de los calendarios evolutivos y del uso del territorio resultante, y a la heterogeneidad de las estructuras social y demográfica de la población.

The authors analyze the demographic and housing evolution of three municipalities located at the second ring of the Barcelona Metropolitan Region. They want to answer the following question: What's the cause of the divergences in their growth paths? Two alternatives are considered: a) The impact of 60's-70's in-migration from the rest of Spain, and b) the impact of the new metropolitan growth model in relation with residential mobility and deconcentration. The new metropolitan spatial framework that raises in the last years not only has his roots in the past divergence trends, but reinforce them. Every analyzed town has its own evolution in relation with the housing market and the residential demand. That results in different types of in-migrants. This is the basic process which drives to the social and demographic heterogeneity of population and of housing morphology.

Dans ce travail, les auteurs analysent, au niveau local, l'évolution démographique et urbaine de trois municipalités situées dans le seconde périmètre de la Région Métropolitaine de Barcelone. Les auteurs se demandent si les disparités qu'il y a entre les niveaux de croissance et la réalité territoriale de ces municipalités correspondent aux effets de l'immigration d'origine espagnole des années 1960 et 1970 ou, au contraire, si elles sont drainées par le nouveau modèle de croissance métropolitaine fondé sur la mobilité résidentielle de la population. La réponse suggérée est que le nouvel espace métropolitain répond non seulement aux anciennes différences, mais qu'il les accentue. Chaque municipalité développe sa propre évolution à l'intérieur du nouvel espace métropolitain émergeant en fonction du marché immobilier et de la demande des immigrants. Ce processus mène à une différenciation des calendriers évolutifs et d'usage du territoire et vers une hétérogénéité sociale et démographique des structures de la population résidente.