La present recerca fa referència a l'experiència migratòria, laboral i demogràfica de la generació femenina de 1941-1950, principal protagonista del segon gran allau immigratori produït a Catalunya els anys 1960. Es tracta d'esbrinar el comportament diferencial entre migrants i no migrants en relació al calendari i a la intensitat de la fecunditat. Per això s'ha agafat la població femenina nascuda entre 1941 i 1950 que el 1991 residia a Catalunya o a Andalusia. Les variables analítiques que s'han tingut en compte per estudiar el comportament demogràfic fan referència al nivell d'instrucció, al tipus d'hàbitat, a la endogàmia o exogàmia del matrimoni segons el lloc de naixement del cònjuge o parella i a la intensitat laboral. A més, concretament pel col·lectiu de dones migrants, es tindrà en compte l'etapa del cicle vital en el què es trobaven en el moment de la migració, així com l'itinerari laboral dibuixat per la migració. Amb això, es pretén controlar altres instàncies determinants d'un comportament demogràfic diferencial per exemple la classe social- que puguin perturbar l'anàlisi de la relació del fet migratori i el comportament demogràfic posterior.

La present recerca fa referència a l'experiència migratòria, laboral i demogràfica de la generació femenina de 1941-1950, principal protagonista del segon gran allau immigratori produït a Catalunya els anys 1960. Es tracta d'esbrinar el comportament diferencial entre migrants i no migrants en relació al calendari i a la intensitat de la fecunditat. Per això s'ha agafat la població femenina nascuda entre 1941 i 1950 que el 1991 residia a Catalunya o a Andalusia. Les variables analítiques que s'han tingut en compte per estudiar el comportament demogràfic fan referència al nivell d'instrucció, al tipus d'hàbitat, a la endogàmia o exogàmia del matrimoni segons el lloc de naixement del cònjuge o parella i a la intensitat laboral. A més, concretament pel col·lectiu de dones migrants, es tindrà en compte l'etapa del cicle vital en el què es trobaven en el moment de la migració, així com l'itinerari laboral dibuixat per la migració. Amb això, es pretén controlar altres instàncies determinants d'un comportament demogràfic diferencial per exemple la classe social- que puguin perturbar l'anàlisi de la relació del fet migratori i el comportament demogràfic posterior.

La presente investigación hace referencia a la experiencia migratoria, laboral y demográfica de la generación femenina nacida entre 1941 y 1950, principal protagonista de la segunda oleada immigratoria a Cataluña, acontecida en torno a los años 1960. El principal objetivo es analizar el comportamiento diferencial entre migrantes y no migrantes en relación al calendario e intensidad de la fecundidad. Para ello se ha escogido la población femenina nacida entre 1941 y 1950 que residian en Cataluña o Andalucia en 1991. Las variables analíticas que se han tenido en cuenta para analizar el comportamiento demográfico hacen referencia al nivel de instrucción, al tipo de hábitat, a la endogamia o exogamia del matrimonio según el lugar de nacimiento del conyuge o pareja y a la intensidad laboral. Además, sólo para el colectivo de mujeres migrantes, se tendrá en cuenta el estado matrimonial en el momento de la migración y el itinerario laboral dibujado por esta. Con ello se pretende controlar otras instancias determinantes de un comportamiento demográfico diferencial, como por ejemplo clase social, que puedan perturbar el análisis de la relación entre el hecho migratorio y el comportamiento demográfico posterior.

La presente investigación hace referencia a la experiencia migratoria, laboral y demográfica de la generación femenina nacida entre 1941 y 1950, principal protagonista de la segunda oleada immigratoria a Cataluña, acontecida en torno a los años 1960. El principal objetivo es analizar el comportamiento diferencial entre migrantes y no migrantes en relación al calendario e intensidad de la fecundidad. Para ello se ha escogido la población femenina nacida entre 1941 y 1950 que residian en Cataluña o Andalucia en 1991. Las variables analíticas que se han tenido en cuenta para analizar el comportamiento demográfico hacen referencia al nivel de instrucción, al tipo de hábitat, a la endogamia o exogamia del matrimonio según el lugar de nacimiento del conyuge o pareja y a la intensidad laboral. Además, sólo para el colectivo de mujeres migrantes, se tendrá en cuenta el estado matrimonial en el momento de la migración y el itinerario laboral dibujado por esta. Con ello se pretende controlar otras instancias determinantes de un comportamiento demográfico diferencial, como por ejemplo clase social, que puedan perturbar el análisis de la relación entre el hecho migratorio y el comportamiento demográfico posterior.

The present research focuses on the responses given by 1988 women belonging to the 1941-50 generation who lived in Andalusia or Catalonia in 1991. These generations were chosen because they were the most numerous within the abundant immigration flow to Catalonia during the 1960's. The basic aim is to analyze differences in migrant and non migrant fertility calendar and intensity. Demographic behaviour analytic variables are: instruction level, habitat, marital endogamy or exogamy, depending on the place of birth of the other member of the couple or union, and labour force participation. Marital status when migrating, as well as the changes migration produced in their labour itinerary, have also been considered for migrant women. This should allow to control possible influences, such as social class, in post-migratory demographic behaviour.

The present research focuses on the responses given by 1988 women belonging to the 1941-50 generation who lived in Andalusia or Catalonia in 1991. These generations were chosen because they were the most numerous within the abundant immigration flow to Catalonia during the 1960's. The basic aim is to analyze differences in migrant and non migrant fertility calendar and intensity. Demographic behaviour analytic variables are: instruction level, habitat, marital endogamy or exogamy, depending on the place of birth of the other member of the couple or union, and labour force participation. Marital status when migrating, as well as the changes migration produced in their labour itinerary, have also been considered for migrant women. This should allow to control possible influences, such as social class, in post-migratory demographic behaviour.

Cette rechere fait référence à l'expérience migratoire, laborale et démographique de la génération féminine de 1941-1950 principal protagoniste de la deuxième grande vague migratoire qu'a connu la Catalogne durant les années 1960. Nous examinons le comportement de fécondité (calendrier et intensité) différenciel des migrants et non-migrants. Pour ce faire, nous avons choisi la population féminine née entre 1941 et 1950 qui, en 1991 résidait en Catalogne ou en Andalousie. Les variables analytiques dont nous avons tenu compte pour étudier le comportement démographique sont le niveau d'instruction, le type d'habitat, l'endogamie ou l'exogamie des mariages selon le lieu de naissance du conjoint, et l'intensité laborale. De plus, pour le collectif des femmes migrantes, nous tenons compte de l'étape du cycle de vie où se trouvent ces femmes au moment de la migration, ainsi que de leur itinéraire laboral produit par la migration. Ce faisant, nous voulons controler les autres facteurs qui déterminent le comportement démographique différenciel (comme la classe sociale) qui puissent perturber l'analyse de la relation entre le fait de migrer et le comportement démographique ultérieur.

Cette rechere fait référence à l'expérience migratoire, laborale et démographique de la génération féminine de 1941-1950 principal protagoniste de la deuxième grande vague migratoire qu'a connu la Catalogne durant les années 1960. Nous examinons le comportement de fécondité (calendrier et intensité) différenciel des migrants et non-migrants. Pour ce faire, nous avons choisi la population féminine née entre 1941 et 1950 qui, en 1991 résidait en Catalogne ou en Andalousie. Les variables analytiques dont nous avons tenu compte pour étudier le comportement démographique sont le niveau d'instruction, le type d'habitat, l'endogamie ou l'exogamie des mariages selon le lieu de naissance du conjoint, et l'intensité laborale. De plus, pour le collectif des femmes migrantes, nous tenons compte de l'étape du cycle de vie où se trouvent ces femmes au moment de la migration, ainsi que de leur itinéraire laboral produit par la migration. Ce faisant, nous voulons controler les autres facteurs qui déterminent le comportement démographique différenciel (comme la classe sociale) qui puissent perturber l'analyse de la relation entre le fait de migrer et le comportement démographique ultérieur.