Manifestacions de l'autonomia del menor en la normativa catalana

dc.contributor.author
Gete-Alonso Calera, Ma. del Carmen
dc.date.issued
2005
dc.identifier
https://ddd.uab.cat/record/184148
dc.identifier
urn:oai:ddd.uab.cat:184148
dc.identifier
urn:recercauab:ARE-81125
dc.identifier
urn:oai:egreta.uab.cat:publications/7d66b356-9875-4781-89c0-2d5344731229
dc.description.abstract
Proyecto de Investigación: Actualización del derecho de persona y familiar. Conflictos, modelos y relaciones. DER2014-54997-P
dc.description.abstract
Estableix l'art. 10 (Drets civils i polítics) de la Llei d'Atenció i protecció dels infants i els adolescents (en endavant LAPIA): "Els infants i els adolescents tenen dret a exercir els drets civils sense més limitacions que les fixades per la legislació vigent". En una primera aproximació sembla que els termes "autonomia" i "menor" són contradictoris. La situació jurídica de minoria d'edat es caracteritza per l'absència d'autonomia; expressat de manera positiva, la minoria d'edat es una situació de dependència jurídica necessària (imposada) del menor d'una institució de guarda i protecció (arts. 132 i 170 CF), dependència que es manté fins a la majoria d'edat amb l'única excepció, de caràcter general, de l'emancipació formal si és que té lloc ja que, atesa la proximitat a l'edat de la majoria (16 anys emancipació, 18 anys la majoria) no és freqüent que es produeixi. Una anàlisi més detinguda de la normativa vigent i de la que s'està produint no només en l'àmbit civil, sinó en general, revela l'aproximació entre ambdós conceptes: autonomia i dependència, perquè els models d'institucions de guarda i protecció es configuren com funció (arts. 133.1, 168 CF) que es regeix pel principi de l'interès superior del menor (art. 3 LAPIA, 5 LPMA) i en l'aplicació del qual es dóna participació al propi sotmès; i, finalment, perquè els conceptes "plena capacitat natural" (discerniment) i "autogovern" (regir la seva persona i béns) no són exclusius de la situació de majoria d'edat, ja que es reconeix un important poder autònom al menor d'edat. La protecció del menor, en la normativa catalana, s'aconsegueix a partir del moment en que se'l pren com a subjecte no només passiu sinó actiu, la qual cosa es tradueix en l'admissió d'autonomia, per donar-li entrada i participació en els assumptes que l'afecten. Això comporta una nova manera de valorar tot el que afecta la situació jurídica de minoria d'edat; apreciació que s'ha reflectit en les diverses normes que regulen aspectes relatius als menors d'edat.
dc.format
application/pdf
dc.language
cat
dc.publisher
dc.relation
Ministerio de Economía y Competitividad DER2014-54997-P
dc.relation
InDret ; Num. 1 (2005)
dc.rights
open access
dc.rights
Aquest document està subjecte a una llicència d'ús Creative Commons. Es permet la reproducció total o parcial, la distribució, la comunicació pública de l'obra i la creació d'obres derivades, sempre i quan aquestes es distribueixin sota la mateixa llicència que regula l'obra original i es reconegui l'autoria.
dc.rights
https://creativecommons.org/licenses/by-sa/4.0/
dc.subject
Normativa catalana
dc.subject
Situació jurídica de minoria
dc.subject
Autonomia del menor
dc.subject
Potestat
dc.subject
Tutela
dc.title
Manifestacions de l'autonomia del menor en la normativa catalana
dc.type
Article


Fitxers en aquest element

FitxersGrandàriaFormatVisualització

No hi ha fitxers associats a aquest element.

Aquest element apareix en la col·lecció o col·leccions següent(s)