Manifestacions de l'autonomia del menor en la normativa catalana

Abstract

Proyecto de Investigación: Actualización del derecho de persona y familiar. Conflictos, modelos y relaciones. DER2014-54997-P

Estableix l'art. 10 (Drets civils i polítics) de la Llei d'Atenció i protecció dels infants i els adolescents (en endavant LAPIA): "Els infants i els adolescents tenen dret a exercir els drets civils sense més limitacions que les fixades per la legislació vigent". En una primera aproximació sembla que els termes "autonomia" i "menor" són contradictoris. La situació jurídica de minoria d'edat es caracteritza per l'absència d'autonomia; expressat de manera positiva, la minoria d'edat es una situació de dependència jurídica necessària (imposada) del menor d'una institució de guarda i protecció (arts. 132 i 170 CF), dependència que es manté fins a la majoria d'edat amb l'única excepció, de caràcter general, de l'emancipació formal si és que té lloc ja que, atesa la proximitat a l'edat de la majoria (16 anys emancipació, 18 anys la majoria) no és freqüent que es produeixi. Una anàlisi més detinguda de la normativa vigent i de la que s'està produint no només en l'àmbit civil, sinó en general, revela l'aproximació entre ambdós conceptes: autonomia i dependència, perquè els models d'institucions de guarda i protecció es configuren com funció (arts. 133.1, 168 CF) que es regeix pel principi de l'interès superior del menor (art. 3 LAPIA, 5 LPMA) i en l'aplicació del qual es dóna participació al propi sotmès; i, finalment, perquè els conceptes "plena capacitat natural" (discerniment) i "autogovern" (regir la seva persona i béns) no són exclusius de la situació de majoria d'edat, ja que es reconeix un important poder autònom al menor d'edat. La protecció del menor, en la normativa catalana, s'aconsegueix a partir del moment en que se'l pren com a subjecte no només passiu sinó actiu, la qual cosa es tradueix en l'admissió d'autonomia, per donar-li entrada i participació en els assumptes que l'afecten. Això comporta una nova manera de valorar tot el que afecta la situació jurídica de minoria d'edat; apreciació que s'ha reflectit en les diverses normes que regulen aspectes relatius als menors d'edat.