dc.contributor.author
Martínez, Maria
dc.identifier
https://ddd.uab.cat/record/188153
dc.identifier
urn:oai:ddd.uab.cat:188153
dc.identifier
urn:10.5565/rev/athenea.1860
dc.identifier
urn:oai:athenea.revistes.uab.cat:article/1860
dc.identifier
urn:articleid:15788946v18n1p293
dc.identifier
urn:wos_id:000427648400015
dc.identifier
urn:oai:raco.cat:article/335338
dc.description.abstract
La identidad colectiva ha sido conceptualizada por las teorías de los movimientos sociales principalmente como una definición. En este texto, apoyada en las teorías feministas, argumento que esa conceptualización de la identidad colectiva, además de no atender a otras dimensiones centrales de éstas -principalmente las relaciones y las emociones-, limita su carácter procesual. Este argumento se sostiene en el estudio de las movilizaciones feministas contemporáneas en el Estado español a través de un trabajo de campo cualitativo (entrevistas quasi-biográficas, grupos de discusión, observaciones participantes y análisis de materiales escritos y gráficos). El análisis permite tanto la ampliación de las dimensiones de las identidades colectivas -de las definiciones a las relaciones y emociones- como, principalmente, la radicalización de la procesualidad al proponer los conceptos de reiteración y activación. Realizo así una propuesta teórico-analítica que entiende que las identidades colectivas no son más que materializaciones parciales, procesos siempre inacabados.
dc.description.abstract
Collective identity has been conceptualized by social movement theories mainly as a definition. In this text, based in feminist theories, I argue that the conceptualization of collective identity as a definition forgets other fundamental dimensions -mainly relations and emotions- and, moreover, limits its processual character. This argument is based on the study of contemporary feminist mobilizations in Spain through a qualitative fieldwork (quasi-biographical interviews, focus groups, participant observations and the analysis of written and graphic materials). The analysis allows the widening of dimensions of collective identities -from definitions to relations and emotions- as well as the radicalization of their processuality by placing the notions of iteration and activation at the heart of the analysis. I offer a theoretical-analytical proposal that understands that collective identities are but partial materializations, always unfinished processes.
dc.format
application/pdf
dc.relation
Athenea digital : revista de pensamiento e investigación social ; Vol. 18 Núm. 1 (marzo 2018), p. 293-317
dc.rights
Aquest document està subjecte a una llicència d'ús Creative Commons. Es permet la reproducció total o parcial, la distribució, la comunicació pública de l'obra i la creació d'obres derivades, fins i tot amb finalitats comercials, sempre i quan es reconegui l'autoria de l'obra original.
dc.rights
https://creativecommons.org/licenses/by/4.0/
dc.subject
Identidad colectiva
dc.subject
Movilizaciones feministas
dc.subject
Collective identity
dc.subject
Feminist mobilizations
dc.title
Reiteraciones relacionales y activaciones emocionales : hacia una radicalización de la procesualidad de las identidades colectivas