Universitat Autònoma de Barcelona
Aquest article es proposa abordar la qüestió del trànsit de dirigents polítics de formacions polítiques i sindicals d'esquerra a organitzacions feixistes durant l'Europa d'entreguerres, concretament en tres àrees nacionals. Tradicionalment, la historiografia europea no ha atès mai aquesta temàtica, ja que l'ha menystingut com una cosa minoritària i irrellevant. Un estudi detallat dels casos d'Itàlia, França i Espanya demostra, en canvi, exactament el contrari. L'estudi de les seves trajectòries de militància política heterodoxes, a través d'una nova proposta metodològica, ens ajuda a posar en dubte algunes aparents certeses molt arrelades en la història política i del pensament polític del segle XX i ens permet parlar de la qüestió de la passió política.
Spanish
Feixisme; Comunisme; Europa d'entreguerres; Traïdors; Història política; Passió política
Segle XX. Revista catalana d'història ; Núm. 6 (2013), p. 133-157
open access
Aquest document està subjecte a una llicència d'ús Creative Commons. Es permet la reproducció total o parcial, la distribució, la comunicació pública de l'obra i la creació d'obres derivades, fins i tot amb finalitats comercials, sempre i quan es reconegui l'autoria de l'obra original.
https://creativecommons.org/licenses/by/4.0/
