Revisiting Top-Down Primary Stress

Abstract

Metrical theory recognizes differences between primary and non-primary stresses, sometimes within the same language. In serial theories, this has often led to a parametric approach in derivation: some languages are 'top-down', with the primary stress assigned first, while other languages are 'bottom-up', where foot construction precedes primary stress placement. This paper examines two languages (Cahuilla and Yine) that have be treated as 'top-down' in rulebased metrical theory, and it shows that neither requires a top-down analysis in Harmonic Serialism, a derivational version of Optimality Theory. On the basis of these case studies it is argued that the common, intuitive notion of what makes a language 'top-down'-a primary stress's independence from non-primary stresses-is oversimplified. The case studies reveal the importance of theoretical framework and typological predictions in establishing the order of primary and non-primary stress assignment. The argument culminates in a concise statement of Harmonic Serialism-specific criteria for establishing that a top-down derivation is required.

La teoria mètrica admet diferències entre l'accent primari i el no primari, de vegades dins la mateixa llengua. En les teories serials, això ha comportat sovint un enfocament paramètric de la derivació: algunes llengües comencen per dalt (top-down), amb l'assignació de l'accent primari en primer lloc, mentre que d'altres comencen per baix (bottom-up), en les quals la construcció del peu precedeix l'assignació de l'accent primari. Aquest article examina dues llengües (cahuilla i yine) que han estat considerades top-down en la teoria mètrica basada en regles, i demostra que cap de les dues requereix aquest tipus d'anàlisi en el marc del serialisme harmònic, una versió derivacional de la teoria de l'optimitat. Prenent aquestes llengües com a base, l'article sosté que la noció general i intuïtiva del que fa que una llengua sigui top-down -l'accent primari independent del no primari- és massa simplificada. Els casos estudiats palesen la importància del marc teòric adoptat i de les prediccions tipològiques en l'establiment de l'ordre d'assignació de l'accent primari i no primari. L'argumentació culmina amb una relació concisa dels criteris específics per a establir els requisits d'una derivació top-down dins el serialisme harmònic.