La disposición clasista de los entornos de residencia en las principales conurbaciones de México : una aproximación desde las categorías de ocupación laboral

Abstract

En los últimos decenios, se ha incrementado el interés por recuperar los análisis en términos de clase social vinculados a la posición de los diferentes grupos en los espacios urbanos. Dentro de esta tendencia, cobran especial fuerza las investigaciones que se focalizan en analizar la constitución de las clases sociales en los entornos de residencia. El objetivo de este artículo consiste en explorar de qué forma se produce la distribución clasista de la metrópoli atendiendo especialmente a los entornos de residencia en las principales conurbaciones mexicanas. Para hacerlo, se realiza una explotación y un análisis de la Encuesta Nacional de Ingresos y Gastos de los Hogares 2016 (ENIGH), México, tomando como variable independiente y expresiva de la clase social las agrupaciones de los hogares según la ocupación de la jefatura de hogar, y como variables dependientes, distintos indicadores sobre la ubicación de las viviendas, la habitabilidad o las formas de acceso a las residencias. El artículo sitúa la discusión sobre las clases sociales y el entorno de residencia en el contexto latinoamericano, y su principal contribución estriba en resaltar la existencia de una escalonada y bien definida estructura clasista en el disfrute del espacio urbano, con los hogares encabezados por los directivos y, en menor medida, los profesionales como los máximos beneficiarios. Asimismo, se destaca la existencia de importantes núcleos rurales que se están incorporando a la urbe y que, al ser mayoritariamente precarios y deficitarios, son sede para los hogares de agricultores y peones.

En els últims decennis, s'ha incrementat l'interès per recuperar les anàlisis en termes de classe social vinculades a la posició dels diferents grups als espais urbans. Dins d'aquesta tendència, cobren especial força les recerques que es focalitzen a analitzar la constitució de les classes socials en els entorns de residència. L'objectiu d'aquest article consisteix a explorar de quina manera es produeix la distribució classista de la metròpoli atenent especialment als entorns de residència a les principals conurbacions mexicanes. Per fer-ho, es realitza una explotació i una anàlisi de l'Encuesta Nacional de Ingresos y Gastos de los Hogares 2016 (ENIGH), Mèxic, prenent com a variable independent i expressiva de la classe social les agrupacions de les llars segons l'ocupació del cap de família, i com a variables dependents, diferents indicadors sobre la ubicació dels habitatges, l'habitabilitat o les formes d'accés a les residències. L'article situa la discussió sobre les classes socials i l'entorn de residència en el context llatinoamericà, i la seva contribució principal és ressaltar l'existència d'una esglaonada i ben definida estructura classista en el gaudi de l'espai urbà, amb les llars encapçalades pels directius i, en menor mesura, els professionals com els màxims beneficiaris. Així mateix, destaca l'existència d'importants nuclis rurals que s'estan incorporant a l'urbs i que, en ser majoritàriament precaris i deficitaris, són seu per a les llars d'agricultors i peons.

In the last decades there has been a growing interest to recover reflections on social classes that, by now, are dependent on the production of urban space. Within this trend, there are many contributions that analyze how social classes coalesce in the residence environments. The purpose of this paper consists in exploring the class nature of the metropolis, paying special attention to the housing environments in the main Mexican conurbations. The paper is based on an analysis of the National Survey on Households' Revenues and Expenditures in Mexico. We consider as the independent variable that expresses social class the head of households' occupation, and as dependent variables some indexes about housing location, about living conditions or about access to residences. The article revels a well demarcated social structuring of urban space, with households headed by managers and professionals at the top, and peasants and day laborers at the rear. It also reveals that households headed by peasants and day laborers are mostly accommodated in run down and semi-rural areas that are getting integrated in the recent urban expansion.