Les pintures de Sant Silvestre i Sant Gregori que formaven part de la decoració mural de l'església de Santa Coloma d'Andorra van seguir, des de la seva extracció el 1932, un itinerari divers al de la resta d'aquell conjunt romànic. L'article aprofundeix en el recorregut que mantingueren aquests dos fragments a partir del seu arrencament a instàncies de Josep Bardolet i aporta dades al respecte fins ara inèdites, fruit de les investigacions dutes a terme, principalment, en els arxius de l'estrattista i restaurador Arturo Cividini, en els de l'Institut Amatller d'Art Hispànic, en la Fototeca del Patrimonio Histórico de Madrid i en la Brummer Gallery de Nova York. També es manifesten les circumstàncies que van concórrer en el traspàs a tela de tot aquell conjunt mural.