Nota de las editoras : Desde la intermedialidad para la intermedialidad: una didáctica de los lenguajes

Abstract

Literary criticism has been traditionally concentrated on the linguistic domain of literary creation and reception, with written words as the main medium for its different modulations, a fact that we observe also in the didactics of language and literature, despite its communicative approach. Intermediality studies allow us to approach literature as a medium among other media and languages that are combined in imbrications that are difficult to unravel and for which new strategies and decoding skills of the messages that circulate in different media and platforms -television, streaming, illustrated books, visual poetry, street art, video-poetry, digital literature, etc.- are required. Faced with this panorama we ask ourselves: is it possible to think today of a form of literature that is not intermedial? And what are the strategies and competences that we should enhance to approach literary creation in depth? Based on these questions, the present monograph gathers different contributions to renew the understanding and interpretation of literary creations and to provide new entries to theoretical and practical applications of intermedial methodologies in educational contexts.

La crítica literària s'ha concentrat tradicionalment en el domini lingüístic de la creació i la recepció literària, amb la paraula escrita com el mitjà principal per a les seves diferents modulacions, fet que també observem en la didàctica de la llengua i la literatura, malgrat el seu enfocament comunicatiu. Els estudis intermedials, des d'aquesta perspectiva, ens permeten abordar la literatura com un mitjà entre altres mitjans i llenguatges que es combinen en imbricacions difícils de destramar i per a les quals es requereixen noves estratègies i habilitats de descodificació dels missatges que circulen en diferents suports i plataformes: televisió, streaming, llibres il·lustrats, poesia visual, art de carrer, vídeo-poesia, literatura digital, etcètera. Davant d'aquest panorama ens preguntem: és possible pensar avui una literatura que no sigui intermedial? I quines són les estratègies i competències que hem de potenciar per abordar en profunditat la creació literària? A partir d'aquests interrogants, el present monogràfic recull diferents aportacions per renovar la comprensió i interpretació de les creacions literàries i que obren la porta a l'aplicació teòrica i pràctica de metodologies intermedials en el context educatiu.

La crítica literaria se ha concentrado tradicionalmente en el dominio lingüístico de la creación y la recepción literaria, con la palabra escrita como el medio principal para sus diferentes modulaciones, hecho que también observamos en la didáctica de la lengua y la literatura, pese a su enfoque comunicativo. Los estudios intermediales, desde esta perspectiva, nos permiten abordar la literatura como un medio entre otros medios y lenguajes que se combinan en imbricaciones difíciles de desentramar y para las cuales se requieren de nuevas estrategias y habilidades de decodificación de los mensajes que circulan en diferentes soportes y plataformas: televisión, streaming, libros ilustrados, poesía visual, arte callejero, video-poesía, literatura digital, etcétera. Frente a este panorama nos preguntamos: ¿es posible pensar hoy una literatura que no sea intermedial? y ¿cuáles son las estrategias y competencias que debemos potenciar para abordar en profundidad la creación literaria? A partir de estas interrogantes, el presente monográfico recoge diferentes aportes para renovar la comprensión e interpretación de las creaciones literarias y que abren la puerta a la aplicación teórica y práctica de metodologías intermediales en el contexto educativo.

Traditionnellement, la critique littéraire s'est centrée sur la maîtrise linguistique de la création et sur la réception littéraire, le mot écrit étant le moyen principal utilisé pour ses diverses modulations, un fait que l'on observe aussi dans la didactique du langage et de la littérature, malgré son approche communicative. Dans ce cadre, les études intermédiales nous permettent d'aborder la littérature en tant que moyen figurant parmi d'autres moyens et langages qui s'imbriquent de manière complexe et requièrent de nouvelles stratégies et compétences de décodage des messages qui circulent sur différents supports et plateformes : télévision, streaming, livres illustrés, poésie visuelle, art de rue, vidéo-poésie, littérature numérique, etc. Ce contexte amène plusieurs questions : est-il actuellement possible d'envisager une littérature non-intermédiale ? Quelles sont les stratégies et compétences à renforcer pour aborder la création littéraire en profondeur ? À partir de ces questions, la présente monographie recueille différentes contributions pour renouveler la compréhension et l'interprétation des créations littéraires et qui ouvrent la porte à l'application théorique et pratique des méthodologies intermédiales dans le contexte pédagogique.