dc.contributor.author
Bande Bande, Ana María
dc.date.accessioned
2024-11-04T04:36:55Z
dc.date.available
2024-11-04T04:36:55Z
dc.identifier
https://ddd.uab.cat/record/268364
dc.identifier
urn:10.1344/Lectora2022.28.11
dc.identifier
urn:oai:ddd.uab.cat:268364
dc.identifier
urn:oai:raco.cat:article/406977
dc.identifier
urn:articleid:20139470n28p201
dc.identifier.uri
https://hdl.handle.net/2072/464198
dc.description.abstract
Esta publicación ha sido posible gracias a la generosa ayuda de la Fundación Jorge Guillén, que ha facilitado el acceso a las cartas del Fondo documental de Rosa Chacel, que forman el objeto de estudio del proyecto Redes de mujeres en el exilio a través de sus cartas, componente del proyecto Redes y Rutas, codirigido por Helena Houvenaghel (Utrecht, Fénix), María del Carmen Alfonso García (Universidad de Oviedo, CIFEM) y Diana Castilleja (Vrije Universiteit Brussel, CLIC).
dc.description.abstract
El objetivo de este estudio es conocer en profundidad la relación de amistad entre Concha de Albornoz (1900-1972) y Rosa Chacel (1898-1994), a través del análisis del corpus epistolar conformado por las cartas que Albornoz envió a Chacel en el curso de cuatro décadas (1936- 1971). La enorme fisura espaciotemporal que abrió el destierro en las biografías de las dos pensadoras, junto con las dificultades propias del exilio, se reflejan en una correspondencia constantemente interrumpida por largos períodos de silencio. Nuestra investigación propone una interpretación de estos silencios problemáticos, por carecer de una causalidad explícita, a través de una lectura "completa", que incluya tanto los tiempos de escritura como los de ausencia de correspondencia. Nuestra interpretación tiene en cuenta el carácter específico del silencio en cada una de las corresponsales. Para entender las interrupciones epistolares, nos han resultado de ayuda el concepto derridiano de diferencia y las reflexiones teóricas de Steiner en torno al silencio en literatura. Sobre esta base, nuestra lectura de las cartas diferencia lo que denominaremos el "silencio introspectivo" de Rosa Chacel del "silencio resignado" de Concha de Albornoz.
dc.description.abstract
L'objectiu d'aquest estudi és conèixer en profunditat la relació d'amistat entre Concha de Albornoz (1900-1972) i Rosa Chacel (1898-1994), a través de l'anàlisi del corpus epistolar format per les cartes que Albornoz va enviar a Chacel durant quatre dècades (1936-1971). L'enorme fissura espai-temporal que va obrir el desterrament de les biografies de les dues pensadores, juntament amb les dificultats pròpies de l'exili, es reflexen en una correspondència constantment interrompuda per llargs períodes de silenci. El nostre article proposa una interpretació d'aquests silencis problemàtics, que no segueixen una causalitat explícita, a través d'una lectura "completa", que inclogui tant els temps d'escriptura com els períodes d'absència de correspondència. La nostra interpretació té en compte el caràcter específic del silenci en cada una de les corresponsals. Per tal d'entendre les interrupcions epistolars, ens han estat d'ajuda el concepte derridià de diferència i les reflexions teòriques d'Steiner sobre el silenci a la literatura. Sobre aquesta base, la nostra lectura de les cartes fa una distinció entre el que denominem el "silenci introspectiu" de Rosa Chacel i el "silenci resignat" de Concha de Albornoz.
dc.description.abstract
The aim of this article is to explore in depth the friendship that developed between Concha de Albornoz (1900-1972) and Rosa Chacel (1898-1994) through the analysis of the epistolary corpus comprised of the letters sent by Albornoz to Chacel between 1936 and 1971. As will be discussed, apart from the difficulties of exile, a deep sense of dislocation of time and space is expressed in their mutual correspondence, often interrupted by long periods of silence. This article proposes precisely to study these silences -which are problematic in as much as their causes are not made explicit- through a "complete" reading that considers both the periods of writing and the epistolary silences. This approach will reflect on the specificity of these silences in the light of the correspondents' circumstances. The interruptions of correspondence will be interpreted within the framework of Derrida's concept of differance and Steiner's reflections on silence in literature. Taking all this into account, we will differentiate between Chacel's "introspective silence" and Albornoz's "resigned silence".
dc.format
application/pdf
dc.relation
Lectora (Barcelona) ; Núm. 28 (2022), p. 201-219
dc.rights
Aquest document està subjecte a una llicència d'ús Creative Commons. Es permet la reproducció total o parcial, la distribució, i la comunicació pública de l'obra, sempre que no sigui amb finalitats comercials, i sempre que es reconegui l'autoria de l'obra original. No es permet la creació d'obres derivades.
dc.rights
https://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/4.0/
dc.subject
Silencio epistolar
dc.subject
Amistad en el exilio
dc.subject
Correspondencia
dc.subject
Silenci epistolar
dc.subject
Amistat a l'exili
dc.subject
Correspondència
dc.subject
Concha de albornoz
dc.subject
Epistolary silence
dc.subject
Friendship in exile
dc.subject
Correspondence
dc.title
"Comunicaciones de otro mundo" : el silencio y la amistad en las cartas de Concha de Albornoz a Rosa Chacel
