El hambre como síntoma de la enfernedad social en Mugre Rosa de Fernanda Trías

Abstract

Mugre Rosa de Fernanda Trías narra la historia de una mujer que debe enfrentarse a la destrucción de todo lo conocido ante la irrupción de una epidemia contemporánea. Es, en ese sentido, una novela distópica que pronostica el fin de la ciudad moderna por cuenta del sobre consumo. Las oleadas de una gran bruma tóxica dejan al descubierto la fragilidad de una sociedad en la que no existe la noción de comunidad. En el centro de la crisis sanitaria está el hambre como manifestación del vacío en tanto revés de la promesa neoliberal.

Mugre Rosa de Fernanda Trías narra la història d'una dona que s'ha d'enfrontar a la destrucció de tot allò conegut davant d'una irrupció d'una epidèmia contemporània. És, en aquest sentit, una novel·la distòpica que pronostica la fi de la ciutat moderna degut el sobreconsum. Les onades d'una gran boira tòxica deixen al descobert la fragilitat d'una societat en la qual no existeix la noció de comunitat. Al centre de la crisi sanitària hi ha la fam com a manifestació del buit en tant revés de la promesa neoliberal.

Mugre Rosa by Fernanda Trías tells the story of a woman who must face the destruction of everything known before the outbreak of a contemporary epidemic. Thus, it is a dystopian novel that predicts the end of the modern city due to overconsumption. The waves of a great toxic mist expose a fragile society in which the community does not exist. Hunger appears at the middle of the health crisis as a manifestation of emptiness. It is the reverse of the neoliberal promise.