En les narracions de guerra d'Assia Djebar la veu i les experiències de les dones són el centre de la narració, en contrast amb les narracions masculines tradicionals centrades en la guerra i els conflictes. A L'Amour, la fantasia hi ha diverses protagonistes femenines, supervivents de la guerra d'independència, que, a través de la narració de relats presenten perspectives canviants i una multiplicitat de veus que desafien les versions històriques monològiques. Mitjançant la unió de fragments de les identitats individuals, perdudes i oblidades per la història, l'escriptora forja la identitat col·lectiva, centrant-se en els aspectes comuns, més que no en els privats, de la memòria. L'article posa en relleu la naturalesa específica de gènere de les memòries de guerra; examina el paper de la narrativa com a mitjà per contrarestar les deficiències de la memòria i per combatre l'amnèsia històrica. Tot centrant-se en la idea que la memòria construeix la identitat, l'article investiga fins a quin punt una memòria de gènere de la guerra pot contribuir a la formació de la identitat col·lectiva, tenint en compte la interdependència, però també la dissonància entre l'oralitat i el text.

In Assia Djebar's war narratives, it is women's voices and experiences that are at the centre of narration, in contrast to traditional male-centred narratives of war and conflict. In Fantasia, an Algerian Cavalcade, there are multiple female protagonists, survivors of independence war, who, through storytelling, present shifting perspectives and a multiplicity of voices that contest monological historical versions. By reassembling the fragments of individual identities, lost and forgotten by history, the writer forges collective identity, focussing on the communal rather than private aspect of memory. The paper highlights the gender-specific nature of war memories; it examines the role of the narrative as a means of countering deficiencies of memory and combating historic amnesia. Centred on the idea that memory constructs identity, the paper investigates the extent to which a gendered memory of war can contribute in shaping collective identity, bearing in mind the interdependence but also the dissonance of orality and texting.

En los relatos de guerra de Assia Djebar, son las voces y experiencias femeninas las que ocupan el centro de la narración, a diferencia de los relatos de guerra y conflictos tradicionales, centrados en figuras masculinas. Su obra El amor, la fantasía cuenta con múltiples protagonistas femeninas, supervivientes de la guerra de independencia argelina, quienes presentan, mediante la narración de historias, unos puntos de vista cambiantes y una gran diversidad de voces que ponen en tela de juicio las versiones históricas monológicas. Al recomponer los fragmentos de las identidades individuales perdidas y olvidadas por la historia, la escritora logra forjar una identidad colectiva, centrándose en el aspecto comunitario, en lugar de en el privado, de la memoria. El presente trabajo hace hincapié en la naturaleza específica de los recuerdos de guerra desde la perspectiva de género. Asimismo, estudia el papel de la narrativa como medio para hacer frente a las deficiencias de la memoria y combatir la amnesia histórica. Centrado en la idea de que la memoria construye la identidad, este trabajo examina hasta qué punto la memoria de género puede contribuir a la configuración de una identidad colectiva, teniendo en cuenta la interdependencia, así como la disonancia, entre oralidad y escritura.

Emakumeen ahotsa eta bizipenak dira Assia Djebar-en gerra-narratiben muina, gizonak protagonistatzat hartzen zituzten gerra narratiba tradizionaletan ez bezala. Fantasia, an Algerian Cavalcade liburuan hainbat emakume protagonista daude. Emakume horiek bizirik irten ziren Independentzia gerratik eta beren esperientzia kontatuz, ikuspuntu desberdinak adierazi dituzte, baita bertsio historiko monologikoen aurkako hainbat ahots ere. Historiak galdutako eta ahaztutako norbanakoen identitateen zatiak batzen ditu idazleak, talde-identitatea osatzeko, eta talde-memoria azpimarratzen du norbanakoena azpimarratu beharrean. Artikuluak gerra-memorien genero izaera nabarmentzen du. Narratibaren rola aztertzen du, memoriaren gabeziak kontatzeko eta amnesia historikoari aurre egiteko tresna gisa. Ideia nagusia memoriak identitatea osatzen duela dela kontuan hartuz, artikuluak aztertzen du generodun gerra-memoria batek noraino baldintza dezakeen talde identitatearen osaera, eta horretarako, aintzat hartzen ditu ahozkotasunaren eta testualitatearen elkarrekiko mendekotasuna eta desadostasuna.