Scenes of action : criticism of the ending

Abstract

This text investigates the procedurality inaugurated by the action of subjects, which can be seen especially in the developments devoted to the play Antigone, in the Phenomenology of the Spirit. The conflict of irreducible rights entails the creation of a theory of action - in which the ends do not justify the means. Such an ethical requirement, always a posteriori, is imposed when the non-control of the relational world is verified, implying, finally, an open historicity. However, if simply being in the world is an action since it produces effects, we ask ourselves about the conditions (background in a situation governing expectations, but also the history of thought) and potentialities (disruptive emergence that organizes expectations, in becoming) of action. Thanks to externalizations that generate a problematic field, in the form of language, work and desire, we contract alterity relations and arrive at ourselves, through the other, fatally different from the starting point. It is up to philosophy to judge the implications of each particular action.

El present projecte investiga la processualitat inaugurada per l'acció dels subjectes, evidenciada principalment en els desenvolupaments dedicats a l'obra Antígona en la Fenomenologia de l'esperit. El conflicte de drets irreductibles dona lloc a l'elaboració d'una teoria de l'acció -en la qual el fi no justifica els mitjans. Aquesta exigència ètica, sempre a posteriori, s'imposa quan existeix una falta de control sobre el món relacional, la qual cosa implica en darrera instància una historicitat oberta. Si el simple fer d'estar en el món és una acció quan produeix efectes, ens preguntem per les condicions (fons d'una situació que regeix les expectatives, però també la història del pensament) i les potencialitats (emergència disruptiva que organitza les expectatives, en procés d'esdevenir) de l'acció. Gràcies a exterioritzacions que generen un camp problemàtic, en forma de llenguatge, treball i desig, contraiem relacions d'alteritat i arribem a nosaltres mateixos, a través de l'altre, fatalment diferents del punt de partida. Correspon a la filosofia jutjar les implicacions de cada acció particular.

El presente proyecto investiga la procesualidad inaugurada por la acción de los sujetos, evidenciada principalmente en los desarrollos dedicados a la obra Antígona en la Fenomenología del espíritu. El conflicto de derechos irreductibles da lugar a la elaboración de una teoría de la acción -en la que el fin no justifica los medios-. Esta exigencia ética, siempre a posteriori, se impone cuando existe una falta de control sobre el mundo relacional, lo que implica en última instancia una historicidad abierta. Si el simple estar en el mundo es una acción en cuanto produce efectos, nos preguntamos por las condiciones (fondo de una situación que rige las expectativas, pero también la historia del pensamiento) y las potencialidades (emergencia disruptiva que organiza las expectativas, en proceso de devenir) de la acción. Gracias a exteriorizaciones que generan un campo problemático, en forma de lenguaje, trabajo y deseo, contraemos relaciones de alteridad y llegamos a nosotros mismos, a través del otro, fatalmente distintos del punto de partida. Corresponde a la filosofía juzgar las implicaciones de cada acción particular.