Violencia obstétrica y activismo maternal anishinaabe en Future Home of the Living God : el futurismo indígena de Louise Erdrich

Abstract

Este artículo analiza Un futuro hogar para el dios viviente (2019) [Future Home of the Living God, 2017], obra futurista indígena de la autora chippewa Louise Erdrich, desde una perspectiva de género y de las humanidades médicas. En esta distopía ecocrítica, son dos las instituciones médicas que, desde una mirada occidental, patologizan el cuerpo femenino y lo someten a violencia obstétrica, esto es, prácticas en torno a la maternidad (el embarazo, el parto y el puerperio) sumamente violentas e intrusivas. En este artículo analizaré el modelo médico occidental presente en Un futuro hogar para el dios viviente para demostrar cómo la espacialización colonial y el futurismo reproductivo participan activamente en la violencia obstétrica, una clara forma de biocolonialismo. Con este artículo pretendo poner de relieve cómo las estructuras y prácticas médicas desplegadas por el colonialismo de ocupación, a diferencia de los espacios tradicionales femeninos nativo americanos y el activismo maternal anishinaabe, conforman espacios subyugadores y opresores que desacralizan e instrumentalizan la anatomía femenina y la maternidad.

Partint de la lectura de Future Home of the Living God (2017), aquest article analitza el futurisme indígena de l'autora anishinaabe Louise Erdrich des de les humanitats mèdiques i amb una perspectiva de gènere. En aquesta distopia ecocrítica, diferents institucions mèdiques patologitzen el cos femení des d'una mirada occidental i el sotmeten a la violència obstètrica, és a dir, a pràctiques entorn de la maternitat (l'embaràs, el part i el puerperi) summament violentes i intrusives. En aquest article, analitzaré el model mèdic occidental present a Future Home of the Living God per demostrar la manera com l'espacialització colonial i el futurisme reproductiu participen activament en la violència obstètrica, una clara forma de biocolonialisme. Amb aquest article, vull posar de relleu com les estructures i pràctiques mèdiques desplegades pel colonialisme d'ocupació, a diferència del que passa als espais tradicionals femenins indígenes americans i en l'activisme maternal anishinaabe, conformen espais subjugadors i opressors que dessacralitzen i instrumentalitzen l'anatomia femenina i la maternitat.

This article analyses Chippewa author Louise Erdrich's Future Home of the Living God (2017) from a gender and health humanities perspective. In this Ecocritical Dystopia, or Indigenous Futurism, there are two medical institutions which, from a Western gaze, pathologise the female body and subject it to obstetric violence, that is, a series of grossly violent and intrusive practices around maternity care (pregnancy, birth and postpartum). Throughout this article, I will examine the Western medical model that the novel puts forward and thus demonstrate how colonial spatialities and reproductive futurisms actively participate in obstetric violence, a perspicuous form of biocolonialism. With this article, I aim to emphasise the different ways through which the medical structures and practices disseminated by settler colonialism, in contraposition to traditional Native American female spaces and Anishinaabe maternal activism, embody oppressive spaces which desacralise and instrumentalise the female anatomy and maternity.